El realitzar un treball de tipus analític sobre una pel•lícula d’animació, en aquest cas, “Tiana y el sapo” de Disney, m’ha servit per tenir una visió més crítica i reflexiva sobre allò que estic veient. És a dir, a ser conscient dels missatges, tant explícits com implícits, que ens transmet, així com els valors que promou. Normalment quan veiem una pel•lícula, no ens parem a pensar en quina és la intencionalitat en que creen uns personatges o altres, que diu exactament la lletra de les cançons, els colors, l’escenografia,... per això, el fet d’haver d’aprofundir en el tema ha servit per prendre consciència de molts d’aspectes que ens podrien passar per alt. De la mateixa manera, he pogut observar com contraposen personatges diferents, per així ressaltar més o menys unes qualitats o altres, per exemple; la protagonista, jove de família humil i de raça negra que lluita per aconseguir els seus objectius, o bé, la seva amiga, de família adinerada, blanca i que somia amb casar-se amb un príncep. També he pogut veure com influència, a l’hora d’escollir-la, el disseny de la caràtula o el títol, i perquè uns o altres es senten més atrets o no. Mitjançant les entrevistes fetes als directors he pogut entendre millor com es crea un projecte d’aquest tipus, el context històric en que està basada, la ciutat, la cultura del lloc, a més de la música, la qual té un paper destacable en la pel•lícula. El fet que estigues inspirada en la ciutat de Nova Orleans als anys vint, ens ha servit per investigar i conèixer millor la realitat de l’època. La influència del jazz està latent durant tot el llargmetratge, començant pel príncep Naveen, amant de la música, per Louis, el cocodril, qui somia poder tocar la seva trompeta en una banda... així com als carrers de la ciutat. Pel que fa les crítiques, molts l’han ratllada de quedar com un tímid intent de canvi que no compleix amb les expectatives, però la realitat és que va tenir prou èxit i, com jo mateixa he comprovat, ja que l’he vista amb infants, és que la pel•lícula els hi agrada. Si és cert que no acaba de trencar amb els estereotips i que el desenllaç és molt tradicional. Finalment, i per comentar l’experiència grupal, ha set molt bona i crec que hem format un bon equip on cada membre ha participat activament.
