Les principals debilitats amb les que compte el centre,
segons la meva opinió, són internes, és a dir, de caire organitzatiu i de
comunicació, així que en comentaré d’altres vers les quals si és possible fer
alguna cosa.
El centre va obrir les seves portes fa un any. Això li dona
moltes fortaleses que desprès comentaré, però també alguna debilitat, com per
exemple, que compta amb poc material. Les estratègies que utilitzaria per
millorar la situació serien; utilitzar materials naturals (fusta, palla, fulles,
pedres, arena, petxines,...), animar a les famílies a participar a l’hora de
crear un racó, com pot ser el de les disfresses, fer servir material de
deixalla, entre altres. Cal ser creatiu a l’hora de cercar alternatives, no ens
hem de quedar boca badada front situacions que potser no són tan favorables com
ens agradaria.
Una altra fortalesa amb la que compte el centre és que, la
part estable de la plantilla, està molt implicada en la seva tasca. Això, a
efectes pràctics, és molt positiu ja que s’esforcen molt per realitzar una bona
feina, el qual es reflecteix en tots els aspectes; infants contents, famílies
participatives, bon ritme d’aula, coherència educativa,... A més, aquestes
mateixes persones, són les més accessibles, participatives i disponibles del
centre, ja que sempre estan dispostes a escoltar i intercanviar opinions.
Les etiquetes que he posat estan estretament relacionades amb
el contingut de l’entrada, ja que estan cenyides al punt tres de les
competències de l’assignatura. Aquest gira al voltant de l’anàlisi i reflexió
sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil.
Les estratègies que utilitzaria per poder
transformar les debilitats en fortaleses seria la de potenciar el treball en
equip. Començaria per jo mateixa, mostrant una actitud oberta i disponible,
intercanviant idees amb les companyes i demanant-les la seva opinió quan ho
necessites. D’aquesta manera elles veurien que jo estic allí per aprendre, que
m’interessa el que elles pensen i que m’agradaria enriquir la meva tasca amb la
seva. Penso que això suposa un bon punt d’inici per establir relacions
cooperatives entre els companys de feina. Una altre estratègia podria ser la de
proposar projectes conjunts, d’aquesta manera milloraríem el sentiment de
pertinença al grup, la implicació de totes les educadores, així com, la
comunicació. Això ho podríem fer, per exemple, aprofitant l’entrada de la primavera,
la festa de final de curs, o bé amb una proposta d’activitat.
Un altre debilitat que penso que seria
important treballar, és la quantitat d’objectius diaris que proposa la direcció
del centre. Segons la meva opinió això limita molt a l’hora de flexibilitzar el
temps, deixant una mica de banda les necessitats i interessos dels infants.
Penso que és positiu tenir propostes d’activitat diàries i programacions de
centre, però sempre amb una actitud flexible i empàtica. Per això intentaria tenir
sempre present els interessos i motivacions dels nens, així com els seus
sentiments. Amb això vull dir que, per exemple, si tenia la intenció d’explicar
un compte durant algun moment del mati però veig que els infants estan cansats
i els costa prestar atenció, canviaria l’activitat per una altre més adient.
Això està molt relacionat amb la rigidesa que ens donen els horaris, per aquest
motiu, dins les meves possibilitats, miraria de tenir una actitud atenta,
disponible i flexible.
Pel que respecte a les possibles amenaces
l’única que penso que té és, que per la mateixa zona hi ha altres escoletes.
L’estratègia que utilitzaria per pal·liar aquest fet, seria la de fer la meva
tasca el millor possible. Si som capaços de veure això com una ocasió de
demostrar que treballem bé, que ens impliquem, ens esforcem i que el nostre
interès està enfocat al benestar dels infants, penso que no tenim res que
témer. A vegades estem excessivament pendents del que fan els altres,
descuidant sense adonar-nos, la nostra pròpia tasca.
El centre on vaig realitzar les pràctiques té
moltes fortaleses, com per exemple, que és un centre nou. No tant sols de
recent obertura, sinó també, les instal·lacions. La ubicació d’aquest és bona,
ja que al trobar-se a les afores de la ciutat, permet aparcar fàcilment. El local
és gran i lluminós, té un gran pati i ofereix diversos serveis com; escola
matinera, menjador i horari de tarda. Tant el mobiliari com el disseny del
centre es nota que està dissenyat i pensat per persones enteses en educació, ja
que, per exemple el mobiliari, és exclusiu per escoletes. A més, cada aula
compte amb bany propi i les aules dels més petits amb una habitació de descans.
Respecte a les oportunitats que ens ofereix el
centre, el fet que estigui situat a pocs metres de la platja i a les afores de
la ciutat, ens dona moltes possibilitats. Per exemple, anar d’excursió a la
platja o a donar una volta pel camp. A més, durant l’hivern, no hi ha gaire
transit, per tant s’evita soroll i contaminació, així com perills a l’hora de
fer sortides. Per altra banda, a pocs metres del centre, trobem el “Complex
Esportiu i Piscina d’Es Viver”, la qual ofereix la possibilitat de gaudir de
classes de natació per als més petits. Aquest complex compte amb dues piscines,
una per adults i l’altre per a infants, entre altres. Les estratègies que
utilitzaria per aprofitar totes aquestes fortaleses i oportunitats serien la de
fer servir tot el que l’entorn ens ofereix, és a dir, treure el màxim partit de
les coses bones amb les que comptem.
