miércoles, 17 de abril de 2013

Guió documental.

“La vida en les parets”

  • Introducció:
    • Presentació del tema elegit.
    • Fotografies de diferents parets; ciutat, barri, escoles i parets interiors.
    • Diversos professionals ens explicaran que és i quina funció té per a ells les parets; arquitecte, escaparatista, pintor,...
  • Aprofundiment:
    • Visita al CEIP Es Pratet.
    • Presentació del centre.
    • Entrevistem a la directora:
      • Possibles preguntes: Perquè documentar? Per a qui? Com fer-ho? Amb quina finalitat?
    • Entrevista a una mestra:
      • Quina feina hi ha darrera aquests plafons? És útil?
    • Opinió dels infants:
      • T’agrada veure els teus dibuixos exposats a la paret?
    • Visió famílies:
      • Quina és, segons la seva opinió, la finalitat dels plafons? Els agrada que es faci? Perquè?
  • Ampliació:
    • Tipus de plafons. Intencionalitat.
    • Exemples de com documenten diferents centres d’Eivissa.
  • Conclusions personals:
    • Com ens agradaria que fos la nostra escola? I la nostra aula?

Les etiquetes que he triat per a aquesta entrada estan relacionades amb; l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge i la reflexió sobre el procés de millora. Cal identificar els marcs teòrics que justifiquin o qüestionin les pràctiques que es duen a terme a l’aula, és a dir, el tema escollit ha de tenir una justificació, en el sentit que ens aporti informació valuosa i nous coneixements. De la mateixa manera penso que, haurem de justificar i contextualitzar el projecte de millora a partir de l’anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, així com, a l’hora de cercar informació en relació amb el projecte de millora i aportar referències bibliogràfiques. 

Síntesi dels criteris espai-temps.


Primerament, cal tenir clara la importància que té l’organització del temps i l’espai a l’hora d’establir vincles afectius de qualitat. El clima de l’escola vindrà determinat, en gran mesura, per aquestos. Per això, com a futurs mestres que som, haurem de cercar la manera d’afavorir-los. Hi ha infinits recursos per a fer-ho; potenciar la comunicació en l’arribada i el comiat, fer partícips a les famílies en les activitats que ens ho permetin, l’escola de pares i mares, les diades, entre altres.  
En segon lloc, és necessària una intencionalitat a l’hora d’organitzar el temps i l’espai, no pot ser fruit de la casualitat. La bona gestió del temps afavorirà; l’establiment de rutines i activitats de qualitat fruit de la reflexió. En el cas de l’espai, serà necessari cuidar; l’organització del material, el tipus de material, el tracte que els hi donem a les parets, els espai inter-classe, entre altres.
Finalment, també cal recalcar la importància de les rutines. Les rutines són fets que es repeteixen en un temps determinat i d’una mateixa manera, i ajuden als infants a construir els seus esquemes mentals.  
Les competències que he treballat durant aquesta activitat, estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. La primera, per què he reflexionat al voltant dels criteris espai-temps i tot el que això suposa, i segon, per què he hagut de pensar en els criteris teòrics estudiats, que recolzen el tema que estem tractant.  

jueves, 11 de abril de 2013

Possibilitats educatives d'un documental.


  • Reflexió sobre les possibilitats educatives d’un documental: què t’aporta? Què pot aportar als demés? Sobre quines temàtiques seria interessant parlar?

Segons la meva opinió un documental té moltes possibilitats educatives, ja que el podem utilitzar per ampliar alguna temàtica que estiguem treballant a classe en un moment donat. Convé no abusar d’ells, pel fet que els infants d’avui dia ja passen molt de temps front el televisor, però usats de manera puntual i significativa poden resultar molt valuosos.  

Els documentals solen tractar sobre temes concrets, i tenen una intencionalitat educativa o formativa, per això podem utilitzar-los com a part d’un projecte d’investigació o per completar qualsevol altra tipus de tasca. Normalment les persones que hi apareixen són especialistes o entesos en el tema que els ocupa, per tant el llenguatge que empren sol ser especialitzat i a vegades una mica complex. Això ho hem de veure com una oportunitat d’ampliar vocabulari i millorar la nostra competència verbal i comunicativa, tant si és per adults o per a infants. En el cas que sigui per a infants, amb unes senzilles explicacions o amb una mica de tasca prèvia ho poden entendre perfectament. Com en qualsevol altra tasca que realitzem a classe, cal tenir clar que el tema elegit o el moment en que l’utilitzem ha de ser coherent. És a dir, ha d’anar emmarcat dins un context en el que tingui sentit, i no com a fruit de l’espontaneïtat, la improvisació o la falta de recursos en un moment donat. 
Les temàtiques del documental podem ser molt variades. Primerament cal saber, a quin tipus de públic van dirigits i quina intencionalitat tenen. En el cas que vaguin dirigits a infants d’infantil podrien ser sobre; animals, plantes, flors, la mar, els molins,... tot depenent, com ja he dit abans, del que estiguin treballant en aquell moment. 

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. La primera és perquè he hagut de reflexionar al voltant del valor educatiu del documental, la segona perquè he pensat en la meva pròpia formació i experiència professional, i finalment, perquè he hagut de pensar en el marc teòric que justifiqui la utilització d’aquest recurs.  


miércoles, 3 de abril de 2013

Creences de la mestra en l'observació.


En aquesta entrada vaig a comentar les creences que, segons la meva opinió, tenen les mestres que apareixen al relat. L’observació sobre la qual vaig a fer l’anàlisi, està feta per una companya meva de classe, amb el que això implica. Dic això perquè, quan analitzem una descripció feta per una altra persona o per nosaltres mateixos, sempre hi ha apreciacions subjectives, és a dir, que d’una manera o l’altre, podem interpretar el que pensa la persona que ho està escrivint. Per tant intentaré ser el més objectiva i neutral possible, dient el que jo penso, sense deixar-me portar pel que puga pensar la meva companya.   
El fet que hi hagi dues mestres ens permet analitzar dos comportaments, creences, rols,... començaré per Cati. És la tutora del grup i es comporta com a tal, ja que porta el pes de l’activitat que es detalla. Penso que és una persona que s’implica en la seva feina i que sap el que fa, dic això pel fet que: és l’encarregada d’explicar el conte; l’ha triat al voltant d’una temàtica que als infants d’aquestes edats els encanta; té en compte el llenguatge no verbal i les entonacions; utilitza elements motivadors, com quan treu la bicicleta de filferro del sobre; no llegeix el compte, sinó que el narra, això fa que els infants estiguin molt més atents i pugui jugar amb la mirada; té en compte els sentiments i necessitats dels infants, ja que quan veu que estan cansats és capaç de parar i no voler exigir-los més; a més, és una persona flexible, ja que quan l’interrompen per fer-li una pregunta, contesta sense posar cap pega. 
Per altre banda, Antonia, desenvolupa un rol autoritari, ja que es limita a dir que poden fer o no als infants, a posar ordre, a pregar silenci,... Penso que té assumit aquest rol, perquè potser és el que ha conegut de petita i ara no és capaç de fer-ho d’una altra manera. Possiblement el fet que Cati sigui la tutora hi influeix, ja que Antonia es deu vora com a una persona de suport i assumeix que el seu paper ha de ser el que desenvolupa. Penso que si les dos fossin tutores, ajudaria a Antonia a implicar-se més en altres àrees i no tant en la que està centrada. A més, Cati, podria animar-la a fer alguna activitat i així canviarien una mica els rols. Haig de dir que, el paper de Cati el tinc clar, ja que al relat ens diu que és la tutora, però el d’Antonia no, ja que no ho diu explícitament. El rol que desenvolupa em fa pensar que és una Auxiliar Tècnic Educatiu, però no ho se segur, per tant necessitaria més informació.
Seguint amb l’anàlisi de les creences d’Antonia, he vist que no té feedback amb els infants, ja que quan li fan alguna pregunta es limita a pregar silenci. A més penso que no els dona prou confiança, ja que quan estan baixant les escales en direcció a classe, està tot el temps dient-los que vagin amb precaució. Segons la meva opinió, aquest comportament per part seva pot ser degut a; la influència de l’educació que va rebre quan era petita, la inseguretat que crea no tenir un rol ben definit, la falta de formació, el no tenir una posició igualitària vers Cati, el no haver establit una relació col·laborativa entre ambdues, etc.
Les etiquetes que he triat estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, ja que la situació que he hagut de comentar gira al voltant d’una actuació de dues mestres durant una activitat. 


Cas Centre Infantil.


  •   Observació d’aula realitzada per una companya de classe, el dia 4 de març a l’aula de P3 “Les girafes”.

Avui és dilluns i com és habitual dins l’horari d’aula, a segona hora, els alumnes es dirigeixen de manera ordenada cap a la segona planta del CEIP Poeta Villangómez. Els infants van arribant i a mesura que ho fan, es col·loquen un al costat de l’altre, asseguts sobre una catifa. En aquesta planta es troba la biblioteca del centre. Cati, la tutora del grup, compta amb l’ajuda d’una altra companya, Antonia. Ambdues ajuden als infants perquè es sentin còmodes, i puguin escoltar i veure les il·lustracions del conte.  
La narració del conte és a càrrec de Cati, qui comença molt a poc a poc. La tutora presta molta atenció a les exclamacions i les interrogacions, realitzant canvis en el to de veu. També té molt en compte el llenguatge no verbal, expressant amb la cara i el cos allò que va relatant. Els infants la miren boca badats, es pot veure als seus rostres que estan embaladits. Mentrestant Antonia roman asseguda a un extrem de la fila, quan Jordi es gira cap a ella i li pregunta; Antonia, perquè l’ànec es puja a la bicicleta? Amb veu baixa Antonia li fa un gest amb el dit i li demana silenci; No podem parlar ara!, li replica Antonia amb enuig. La cara de Jordi rebel·la la seva frustració mentre mira fixament al seu company Marcos.  
A tot això Cati segueix amb la narració de la història, quan en un moment donat, fica la mà dreta sigil·losament dins un sobre i, sota l’expectació dels infants, treu una petita bicicleta de color vermell. Està feta de filferro. La cara de María expressa tanta sorpresa que, sense adonar-se, fa una pregunta en veu altra; Un ànec pot anar en una bicicleta tant petita?, al qual Cati respon ràpidament; I tant que si, l’ànec és molt llest i segur que sabrà com fer-ho!. María no pareix quedar gaire convençuda i s’encongeix d’espatlles. Els ànecs saben nadar i també pujar-se a una bicicleta!, li respon Marcos amb cara de sorpresa.

Els infants deixen de fer preguntes i continuen escoltant les aventures del protagonista i els seus amics, però a mesura que passa el temps es comencen a avorrir. Cada vegada estan menys receptius i alguns comencen a badallar. La tutora percep que l’atenció dels infants va minvant paulatinament, i per això decideix agilitzar la història. Passats un parell de minuts Cati conclou dient; I tot això és tan veritat com si mai no hagués passat! Vos ha agradat? Pregunta als infants, al qual responen amb un enèrgic; SIIII!!!

Els infants esperen asseguts les instruccions d’Antonia qui els hi dirà quan poden aixecar-se i disposar-se a fer la fila per anar de manera ordenada cap a la classe. Una vegada reben les seves indicacions, es van aixecant per col·locar-se un darrera l’altre a la fila i així poder baixar les escales d’accés a la classe. A mida que els infants van baixant, Antonia els hi va dient; Aneu alerta i mireu cap avall!, els hi repeteix una i altra vegada; Agafeu-vos a la barana que està al costat! Els alumnes escolten atentament les instruccions d’Antonia, i així, arribant a classe, acaba la segona hora de la classe de les girafes.  

DAFO. Estratègies plantejades.



Les principals debilitats amb les que compte el centre, segons la meva opinió, són internes, és a dir, de caire organitzatiu i de comunicació, així que en comentaré d’altres vers les quals si és possible fer alguna cosa. 

El centre va obrir les seves portes fa un any. Això li dona moltes fortaleses que desprès comentaré, però també alguna debilitat, com per exemple, que compta amb poc material. Les estratègies que utilitzaria per millorar la situació serien; utilitzar materials naturals (fusta, palla, fulles, pedres, arena, petxines,...), animar a les famílies a participar a l’hora de crear un racó, com pot ser el de les disfresses, fer servir material de deixalla, entre altres. Cal ser creatiu a l’hora de cercar alternatives, no ens hem de quedar boca badada front situacions que potser no són tan favorables com ens agradaria. 
Una altra fortalesa amb la que compte el centre és que, la part estable de la plantilla, està molt implicada en la seva tasca. Això, a efectes pràctics, és molt positiu ja que s’esforcen molt per realitzar una bona feina, el qual es reflecteix en tots els aspectes; infants contents, famílies participatives, bon ritme d’aula, coherència educativa,... A més, aquestes mateixes persones, són les més accessibles, participatives i disponibles del centre, ja que sempre estan dispostes a escoltar i intercanviar opinions. 
Les etiquetes que he posat estan estretament relacionades amb el contingut de l’entrada, ja que estan cenyides al punt tres de les competències de l’assignatura. Aquest gira al voltant de l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 

Les estratègies que utilitzaria per poder transformar les debilitats en fortaleses seria la de potenciar el treball en equip. Començaria per jo mateixa, mostrant una actitud oberta i disponible, intercanviant idees amb les companyes i demanant-les la seva opinió quan ho necessites. D’aquesta manera elles veurien que jo estic allí per aprendre, que m’interessa el que elles pensen i que m’agradaria enriquir la meva tasca amb la seva. Penso que això suposa un bon punt d’inici per establir relacions cooperatives entre els companys de feina. Una altre estratègia podria ser la de proposar projectes conjunts, d’aquesta manera milloraríem el sentiment de pertinença al grup, la implicació de totes les educadores, així com, la comunicació. Això ho podríem fer, per exemple, aprofitant l’entrada de la primavera, la festa de final de curs, o bé amb una proposta d’activitat.
Un altre debilitat que penso que seria important treballar, és la quantitat d’objectius diaris que proposa la direcció del centre. Segons la meva opinió això limita molt a l’hora de flexibilitzar el temps, deixant una mica de banda les necessitats i interessos dels infants. Penso que és positiu tenir propostes d’activitat diàries i programacions de centre, però sempre amb una actitud flexible i empàtica. Per això intentaria tenir sempre present els interessos i motivacions dels nens, així com els seus sentiments. Amb això vull dir que, per exemple, si tenia la intenció d’explicar un compte durant algun moment del mati però veig que els infants estan cansats i els costa prestar atenció, canviaria l’activitat per una altre més adient. Això està molt relacionat amb la rigidesa que ens donen els horaris, per aquest motiu, dins les meves possibilitats, miraria de tenir una actitud atenta, disponible i flexible.
Pel que respecte a les possibles amenaces l’única que penso que té és, que per la mateixa zona hi ha altres escoletes. L’estratègia que utilitzaria per pal·liar aquest fet, seria la de fer la meva tasca el millor possible. Si som capaços de veure això com una ocasió de demostrar que treballem bé, que ens impliquem, ens esforcem i que el nostre interès està enfocat al benestar dels infants, penso que no tenim res que témer. A vegades estem excessivament pendents del que fan els altres, descuidant sense adonar-nos, la nostra pròpia tasca.
El centre on vaig realitzar les pràctiques té moltes fortaleses, com per exemple, que és un centre nou. No tant sols de recent obertura, sinó també, les instal·lacions. La ubicació d’aquest és bona, ja que al trobar-se a les afores de la ciutat, permet aparcar fàcilment. El local és gran i lluminós, té un gran pati i ofereix diversos serveis com; escola matinera, menjador i horari de tarda. Tant el mobiliari com el disseny del centre es nota que està dissenyat i pensat per persones enteses en educació, ja que, per exemple el mobiliari, és exclusiu per escoletes. A més, cada aula compte amb bany propi i les aules dels més petits amb una habitació de descans.
Respecte a les oportunitats que ens ofereix el centre, el fet que estigui situat a pocs metres de la platja i a les afores de la ciutat, ens dona moltes possibilitats. Per exemple, anar d’excursió a la platja o a donar una volta pel camp. A més, durant l’hivern, no hi ha gaire transit, per tant s’evita soroll i contaminació, així com perills a l’hora de fer sortides. Per altra banda, a pocs metres del centre, trobem el “Complex Esportiu i Piscina d’Es Viver”, la qual ofereix la possibilitat de gaudir de classes de natació per als més petits. Aquest complex compte amb dues piscines, una per adults i l’altre per a infants, entre altres. Les estratègies que utilitzaria per aprofitar totes aquestes fortaleses i oportunitats serien la de fer servir tot el que l’entorn ens ofereix, és a dir, treure el màxim partit de les coses bones amb les que comptem.