miércoles, 25 de septiembre de 2013

Reflexió individual del treball de "Tiana y el sapo".

El realitzar un treball de tipus analític sobre una pel•lícula d’animació, en aquest cas, “Tiana y el sapo” de Disney, m’ha servit per tenir una visió més crítica i reflexiva sobre allò que estic veient. És a dir, a ser conscient dels missatges, tant explícits com implícits, que ens transmet, així com els valors que promou. Normalment quan veiem una pel•lícula, no ens parem a pensar en quina és la intencionalitat en que creen uns personatges o altres, que diu exactament la lletra de les cançons, els colors, l’escenografia,... per això, el fet d’haver d’aprofundir en el tema ha servit per prendre consciència de molts d’aspectes que ens podrien passar per alt. De la mateixa manera, he pogut observar com contraposen personatges diferents, per així ressaltar més o menys unes qualitats o altres, per exemple; la protagonista, jove de família humil i de raça negra que lluita per aconseguir els seus objectius, o bé, la seva amiga, de família adinerada, blanca i que somia amb casar-se amb un príncep. També he pogut veure com influència, a l’hora d’escollir-la, el disseny de la caràtula o el títol, i perquè uns o altres es senten més atrets o no. Mitjançant les entrevistes fetes als directors he pogut entendre millor com es crea un projecte d’aquest tipus, el context històric en que està basada, la ciutat, la cultura del lloc, a més de la música, la qual té un paper destacable en la pel•lícula. El fet que estigues inspirada en la ciutat de Nova Orleans als anys vint, ens ha servit per investigar i conèixer millor la realitat de l’època. La influència del jazz està latent durant tot el llargmetratge, començant pel príncep Naveen, amant de la música, per Louis, el cocodril, qui somia poder tocar la seva trompeta en una banda... així com als carrers de la ciutat. Pel que fa les crítiques, molts l’han ratllada de quedar com un tímid intent de canvi que no compleix amb les expectatives, però la realitat és que va tenir prou èxit i, com jo mateixa he comprovat, ja que l’he vista amb infants, és que la pel•lícula els hi agrada. Si és cert que no acaba de trencar amb els estereotips i que el desenllaç és molt tradicional. Finalment, i per comentar l’experiència grupal, ha set molt bona i crec que hem format un bon equip on cada membre ha participat activament.

domingo, 9 de junio de 2013

Valoració de l'assignatura, el bloc i les competències assolides.


Pel que fa a l’assignatura haig de dir que en un primer moment em vaig espantar una mica, ja que tothom va començar a fer moltes preguntes al foro que encara embullaven més. Això, segons la meva opinió, fou fruit d’una manca d’organització i claredat que va provocar una espècie de pànic general. Penso que en moltes ocasions no han quedat clares quines eren les tasques que havíem de posar al bloc i les del quadern. Per aquest motiu recomanaria major organització, més claredat a l’hora de posar les tasques als diferents itineraris, així com posar la informació de manera més visual. Per altre banda, en un primer moment, no l’hi trobava gaire sentit al fet d’haver de cursar aquesta assignatura sent que ja teníem les pràctiques reconegudes, però a mesura que ha passat el temps he tret una valoració molt positiva d’aquesta. De fet m’hagués agradat cursar-la quan vaig realitzar les meves pràctiques, ja que trop que ajuda a cercar i reflexionar al voltant del sentit que té el que fem, a ser més coherents en la nostra pràctica, a enregistrar l’experiència i poder recuperar-la més endavant i a poder analitzar el procés i avaluar-lo. 
Els blocs temàtics que hem vist m’han semblat força interessants, a més d’útils, ja que molts dels aspectes tractats ens poden ajudar a entendre millor les nostres pràctiques i les alienes; les creences o concepcions i les resistències al canvi, són algunes d’elles. Pel que fa al documental m’ha agradat molt l’experiència i trop que ha set molt enriquidora.

En quant a la valoració del bloc també és molt positiva, ja que el tenir l’obligació d’anar fent entrades ens ajuda a estar més enganxats amb l’assignatura i no despistar-nos. Això en un primer moment pot resultar una mica tediós, però a la llarga s’agraeix ja que fa que ens sentim orgullosos de tot el treball realitzat. Aquest tipus de recurs educatiu em sembla molt pràctic i valuós, i quan sigui mestra m’agradaria tenir el meu propi bloc. En relació a aquest penso que he millorat la meva competència, ja n’havia fet d’altres, però sempre tenim coses noves que aprendre. El fet d’haver d’anar reflexionant al voltant del que anem treballant a classe m’ajuda a entendre i incorporar millor la informació, estructurar mentalment els conceptes que vaig veient i a desenvolupar la meva capacitat reflexiva i crítica.

En relació a les competències assolides en el transcurs d’aquesta assignatura penso que he millorat en totes elles, ja que he realitzat treball autònom, per exemple a l’hora de cercar recursos que m’ajudessin a fer una determinada tasca, o a pensar al voltant de les bones actuacions docents. També he accedit i revisat altres blocs, per tal d’ampliar la meva formació, cercar experiències similars o recursos. A més he set capaç d’arribar a conclusions elaborades fruit de la contrastació de la informació recollida en la teoria i la pràctica.
Per altre banda també he reflexionat sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que he desenvolupat moltes de les competències que porta implícites com; reflexionar sobre les meves pròpies creences o la meva concepció d’infant, marcar-me objectius clars com per exemple al començar l’assignatura, fer-me preguntes constantment o cercar aspectes millorables en les meves actuacions.
De la mateixa manera també he analitzat i reflexionat sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, ja que per exemple quan visitarem Es Pratet em vaig fer preguntes al voltant del que havia vist o ens havien dit o contrastarem el que ens explicaren amb el que recull el PEC.
Finalment també he analitzat i reflexionat sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, per exemple a l’hora d’identificar el marc teòric que justifica o qüestiona una pràctica o a l’identificar i comparar bones pràctiques. També he pogut reflexionar al voltant dels processos de millora i veure molt bons exemples realitzats pels meus companys.

Les competències treballades per realitzar aquesta entrada estan relacionades amb la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que al llarg de tota l’entrada he hagut de recuperar informació, mirar enrere i reflexionar al voltant de tot el procés.  

lunes, 3 de junio de 2013

Autovaloració del nostre documental: "La vida en les parets"

Mirant enrere record que ens va costar una mica decidir la temàtica que volíem tractar. El nostre objectiu era treballar al voltant d’alguna tema una mica desconegut o complex, i un dia fent una pluja d’idees a classe ens vam decidir pel tema de la documentació. Segons la meva opinió quan pensem en documentació ens ve al cap; papers, feina, reflexió, temps,... és a dir, esforç. Hem volgut plantejar aquesta temàtica de manera atraient, evitant les primeres impressions que acabo de nombrar, per això varem decidir titular al documental “La vida en les parets”.
La nostra intenció era donar una visió amplia del tema, per això varem començar mostrant imatges de diferents parets, deixant entreveure la funció comunicativa que tenen; grafitis, parets de colors, quadres,... són alguns exemples. Desprès varem voler saber què entenem per paret i quina funció tenen, per a diversos professionals de diferents sectors. D’aquesta manera cercàvem una visió global i no tancada tant sols al món educatiu. Una vegada introduït el tema a treballar, varem aprofundir una mica més, desplaçant-nos al CEIP Es Pratet i parlant amb tots els membres de la comunitat educativa. Varem parlar amb la directora del centre, amb una mestra que ha acompanyat a la mateixa classe durant tota la franja d’infantil, amb les famílies i amb els infants. El que volíem era l’opinió de tots, ja que pensem firmament que tots són importants i cal escoltar el que ens han de dir. 
Una vegada tinguérem tota aquesta informació recollida, anàrem a cercar el marc teòric, d’aquesta manera podíem comparar tot el que havíem recollit i contrastar-ho amb el que diuen els teòrics. En aquest procés interactuaven diferents aspectes com: teoria, recollida d’experiències, bagatge personal de cadascuna de nosaltres, pròpies creences,... Amb això vull dir que, no és fàcil extreure conclusions, i nosaltres no volíem donar una visió tancada del tema, per això hem intentat ser objectives, deixant llibertat de pensament a les persones que el vesin, és a dir, deixant que cadascú extragués les seves pròpies idees i es quedés amb el que l’interesses.
Personalment estic molt satisfeta de la feina realitzada, ja que crec que hem aconseguit els nostres objectius. A més hem gaudit molt de l’experiència i hem treballat molt a gust i en equip. De la mateixa manera, aquest treball ha suposat una excel·lent oportunitat per ampliar les nostres competències, no tant a nivell teòric, sinó més bé pel que fa a conèixer com treballen la documentació alguns centres de Vila. 
A continuació compartiré amb vosaltres les conclusions grupals que férem en acabar el projecte:
  • Aquesta feina ens ha servit per prendre consciència sobre la importància que té, a dia d’avui, la documentació. És molt habitual que per feina, o per les presses diàries, no hagi la comunicació desitjada entre mestres i famílies. Si la mestra diàriament va documentant allò que fa, ajudarà als pares a saber que han fet aquell dia els seus infants i a que hagi continuïtat entre el que es fa a casa i a l’escola.
  • El fet d’haver-nos desplaçat a una escola ha fet que haguem pogut observar com es relacionen les famílies amb les mestres i els infants, i com interactuen amb la documentació presentada.
  • Gràcies a la realització d’aquest treball i a les diferents converses amb els distints professionals, hem pogut aprofundir i conèixer la gran quantitat de possibilitats que ofereixen les parets.
  • Creiem que per a què la documentació sigui significativa per als infants, se li ha de dedicar temps; parlant-ne, reflexionant-ne,... amb la finalitat de trobar relació entre el que veuen a una fotografia i el que han viscut. D’aquesta manera els hi serà més fàcil explicar a les seves famílies el que han fet.
  • La documentació, en un primer moment, pot veure’s com una tasca senzilla, però va molt més enllà de penjar les quatre millors feinetes del dia. Amb això volem dir que, a l’hora de fer-ho s’ha de tenir en compte l’estètica, per tal que resulti atractiu i convidi al visitant a interessar-se pel que veu. Així com també, a posar-ho en un lloc de pas i que tots els infants estiguin presents en un moment o altre.
  • A mesura que anàvem focalitzant l’observació en la documentació presentada a l’escola que hem visitat, hem pogut veure que l’equip educatiu, junt amb els infants, fan una molt bona tasca en equip, reflectint la identitat del centre i la metodologia treballada.
  • Referent al tema de les entrevistes realitzades als diferents professionals que apareixen al nostre documental, cal ressaltar el complex exercici d’organització i coordinació per poder portar-ho a terme, ja que hem hagut de concertar diverses cites, adaptar-nos a diferents horaris i que el temps i l’espai ens acompanyes a l’hora de realitzar les gravacions.
  • I ja per acabar, agrair a totes les persones que han fet possible el nostre documental per la seva cordialitat i disposició. Esperem que vos hagi agradat.
Pel que fa a les competències treballades durant aquesta feina, han set varies i significatives. No parlaré concretament de les competències relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, perquè prefereixo justificar-ne d’altres, però si m’agradaria esmentar que aquestes també els he treballades. El treball grupal implica feina individual i reflexió, així com cercar informació o recursos, per tant trop que està implícit en ell.
En quant a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge penso que, he identificat pròpies i alienes creences i les he comparades amb la pràctica i tot el que he vist, extraient així les meves pròpies conclusions. Això ho relaciono amb la capacitat de tenir un criteri propi, és a dir, que som capaços d’escoltar i respectar amb asertivitat altres opinions o punts de vista, sense que interfereixi de manera negativa en la nostra. Penso que aquesta és la millora manera de créixer com a professionals i esser humans. També he treballat aspectes com, el marcar-me uns objectius i valorar si s’han complert. Això ja ho havia explicat anteriorment, així que tant sols afegir que els objectius ens serveixen per definir quina és la nostra finalitat en la tasca i així poder avaluar els resultats. Durant tot aquest procés m’he estat fent preguntes, valorant el que he vist i ponderant-t’ho amb el que ja sabia, reflexionant sobre el que escoltava, pensant les preguntes que faríem i la intencionalitat que tenien. Per tant, penso que aquesta competència també l’he treballada. I finalment he argumentat el que he fet i per què, el qual relaciono amb els objectius i la funció comunicativa.
Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, nosaltres com a grup hem aportat reflexions sobre el que hem vist al centre, i hem compartit amb l’equip directiu d’aquest, la tasca presentada a classe. Segons la nostra opinió les reflexions que hem fet, estan contrastades amb les evidències que ens ha proporcionat tot el que hem vist. De la mateixa manera, hem contrastat el que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. Quan férem l’entrevista a Rosa, directora d’es Pratet, ens va portar el PEC (projecte educatiu de centre) i ella mateixa va anar contrastant el que fan amb el que recull el document, a més ens el va posar a la nostra disposició.  
Finalment penso que he treballat una darrera competència, relacionada amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Això també ho hem reflectit al nostre documental, ja que una vegada recollida la informació desitjada, hem cercat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. 

jueves, 30 de mayo de 2013

Aprenentatges realitzats en relació als treballs exposats.

Durant aquests dies hem estat veient a classe els documentals i projectes de millora, que hem estat preparant durant aquestes darreres setmanes. En línees generals tant sols dir que m’ha agradat molt vora les diferents propostes, la riquesa que ens aporta la diversitat temàtica, veure diferents punts de vista,... Segons la meva opinió el fet de veure diferents formes de pensar i treballar és molt positiu, ja que ens permet utilitzar el nostre propi criteri per quedar-nos amb el que ens agrada i identificar el que no compartim. M’hagués agradat que compartíssim el material, és a dir, que ens haguéssim intercanviat documentals i projectes de millora, per així haver-los pogut tornar a veure i poder aprofundir una mica més. Penso que veient-los tant sols una vegada no podem extreure bé les conclusions, a més a Eivissa tenim molt mal so, especialment a l’hora de veure vídeos, i això dificulta encara més poder prestar atenció, entendre tot el que es diu i s’explica, i extreure una idea clara del que estem veient. Malgrat aquests inconvenients vaig a intentar reflexionar una mica més sobre el que hem vist.
Pel que fa al Pla de Millora del Pati, realitzat per unes companyes d’Eivissa, m’ha semblat molt interessant. Trop que aquest, sovint queda al darrer de la cua a l’hora de cercar les possibilitats educatives que ens ofereix. En molts centres trobem patis mig abandonats, o que no compleixen les mesures de seguretat, o simplement, que no aprofiten els recursos per crear un espai més de l’escola, enriquidor, amb infinites possibilitats i que pot ser tant educatiu com qualsevol altre. Una de les fortaleses que trop que té aquest espai, és que està molt valorat pels infants, ja que té unes característiques que es relacionen amb la diversió, la llibertat, el caire lúdic, de relació, per alliberar tensions i emocions,... per això penso que cal donar-li el valor que mereix. Per altre banda, la proposta que ens plantegen les companyes m’ha semblat molt original i creativa, ja que han enriquit l’espai amb material de cartró: espais pel joc simbòlic com la caseta, la rentadora o la nevera; per treballar la lògica-matemàtica com l’activitat d’encaixar figures geomètriques; o sensorial i motores. També m’ha agradat el fet que tot ho hagin pogut fer elles mateixes i no requereixi gaire inversió econòmica, i que han utilitzat un tipus de material que està a l’abast de tots i que als infants els encanta.
En quant a un altre projecte de millora presentat a Eivissa, El Parc Sonor, també m’ha semblat molt interessant. M’ha agradat molt la proposta creativa que fan, utilitzant com en la proposta anterior, materials reciclats. El fet que hagin utilitzat material no estructurat per fer els instruments, trop que és molt enriquidor pels infants, ja que amb l’altre el tipus de joc es veu limitat a una funció concreta. Les possibilitats d’aquest tipus de material l’hem vist reflectida en el moment en que els infants han començat a fer tot tipus de joc simbòlic amb aquest. Penso que els instruments permeten a l’infant alliberar emocions i energia, i a ells això els encanta, malgrat que pel mestre pot arribar a ser una autèntica bogeria. 
El documental Treball per Projectes ha set realitzat en una coneguda escola d’Eivissa, la qual basa el seu projecte educatiu en la realització de projectes. Aquest concepte d’educació no es limita tant sols a un tipus de metodologia concreta, sinó també a un concepte d’educació. L’infant és co-constructor del seu propi procés d’aprenentatge, una manera d’aprendre que inclou les relacions entre subjectes, coneixements i experiències. Els projectes sorgeixen de les curiositats i motivacions dels infants, per això el paper del mestre és clau. Aquesta concepció de l’educació requereix un mestre capaç d’observar i escoltar activament als infants, per així poder guiar-los i col·laborar amb ells de la millora manera possible. Nosaltres com a mestres haurem de facilitar-los les eines necessàries perquè ells mateixos vagin construint els seus propis aprenentatges. Aquest concepte d’educació està més centrat en els procediments i actituds, i no tant en els conceptes.
Finalment comentaré el documental L’espai d’Eivissa, que ens vol mostrar un tipus d’alternativa a l’escola tradicional o formal. Aquest vídeo m’ha despertat sentiments i emocions contradictòries, ja que per una banda m’agrada com defensen la llibertat, l’autonomia i les pròpies emocions i motivacions dels infants, i per l’altre, crec que menyspreen la tasca realitzada pels mestres d’avui dia. A més trop que hi ha manca de límits i que això, en un futur, dificultarà que els infants tinguin l’habilitat d’adaptar-se al medi. Com a essers socials que som per naturalesa, penso que és fonamental la manera com ens relacionem i ens adaptem a les situacions i els canvis, ja que això serà decisiu en molts moments de la nostra vida. El que més m’ha agradat d’aquest documental ha set el contacte amb la natura i que en aquest projecte no hem vist reflectida la societat consumista en la què vivim, això ho dic pel tipus de materials emprats o la manca de propaganda, entre altres. Això és un projecte nou que encara no s’ha posat en marxa, per tant encara no tenim dades per avaluar l’experiència o perquè ells mateixos ens la puguen comptar, per això m’agradaria saber la opinió que tenen passats uns anys. 
Les competències treballades en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a l’autonomia en l’aprenentatge he reflexionat i ponderat sobre elements que porten a una bona actuació professional, dic això pel fet que mentre veia els documentals o projectes de millora, em feia preguntes i valorava el que estava veient amb el que ja se, per així poder extreure les meves pròpies conclusions. En quant a la segona competència la relaciono amb el fet de fer-me preguntes sobre el que he observat en quant al funcionament del centre, la viabilitat o no de la proposta i la riquesa del documental. La darrera competència l’he desenvolupada mitjançant la identificació de bones pràctiques i la comparació de les mateixes.  

jueves, 16 de mayo de 2013

Recerca de documentals a la xarxa.

A continuació compartiré amb vosaltres un recull de documentals que he trobat a la xarxa i que estan relacionats amb la franja d’edat que ens ocupa. Tots, per un motiu o l’altre, m’han semblat interessants i penso que ens poden aportar informació valuosa.
Aquest documental porta publicat des d’octubre de l’any passat. És un recull de consells al voltant de la cura de la higiene dels nadons i els infants de 0-3 anys. Va ser realitzat pel Centre de Salut de Manises en juny de 2008.
El documental comença explicant perquè és important la higiene dels infants i quins són els beneficis que comporta. A continuació, aprofundeix una mica més i ens diu com, quan i de quina manera cal rentar-se les mans i les dents, destacant la idea que, a edats primerenques, la responsabilitat d’ensenyar bons hàbits i promoure’ls és dels pares.
També fan una menció especial cap al bany i la cura de la higiene dels nadons, destacant la importància d’aspectes com: quin és el millor moment per banyar-los; o com netejar-los els ulls, les orelles, les ungles, les foses nasals, els genitals o el cordó umbilical.
Finalment parlen dels polls, tan comuns a les escoles, explicant bé què són i eliminant falses creences com; què denoten manca d’higiene, transmeten malalties o afecten a infants d’un nivell socioeconòmic baix. A més, ens donen una sèrie de consells pel seu tractament i prevenció.
Personalment penso que aquest documental és molt útil, tant per a les famílies com per a persones que ens volem dedicar al món educatiu. Els consells que ens expliquen són prou bàsics, però molt significatius, ja que són coses que a vegades no es comenten i no obstant això, cal saber-les.
Aquest vídeo forma part de la col·lecció Educant en Valors des de la Primera Infància de l’Associació Mundial d’Educadors Infantils (AMEI-WAECE), on es donen consells a famílies i mestres al voltant de com educar l’autoestima dels infants.
Durant aquest vídeo se’ns parla de com cal educar el valor de l’autoestima en infants petits. Ens diuen que està relacionat amb la valoració que cadascú fa de si mateix, el qual es debat entre el sentiment del poder, jo puc i el de la valia, jo ho mereixo. Asseguren que cal fer allò que ens faci sentir bé.
Ens diuen que el moment adient per treballar-la amb infants, és a partir del moment en que aquest es comença a diferenciar de la resta i pren consciència del jo. Activitats on es respectin les individualitats, on es sentin estimats i respectats, i promovent l’autoacceptació faran que l’infant es senti bé amb ell mateix i pugui establir lligams de qualitat amb la resta. 
També destaquen la importància de l’actitud de l’adult vers l’infant; una mirada en un moment determinat, un to de veu dolç, un abraçada,... ajudarà a que es senti bé i tingui ganes de relacionar-se.
Segons la meva opinió és fonamental que l’infant tingui una bona imatge de si mateix, ja que d’aquesta manera serà més feliç. El fet de sentir-se estimat i respectat fa que es relaxi, i puga expressar-se lliurement sense pors o temors. Una bona autoestima és la base de molts èxits futurs, per això penso que cal dedicar-li esforç i temps a l’aula, ja que a pesar que no depèn tant sols de nosaltres com a mestres, si que podem contribuir-hi.
Aquest vídeo és un exemple d’una part d’una assemblea, realitzada en una aula de 3 anys. L’assemblea és un dels moments més importants del dia a les classes d’infantil, ja que en elles es treballen rutines com; passar llista, posar la data del dia, comptar quants som i qui falta, posar el temps atmosfèric, l’estació de l’any... A més l’assemblea és un moment de trobada, on tot el grup es reuneix de nou per començar un nou dia. 
Aquesta escola ens vol mostrar, no tant sols el valor de l’assemblea, sinó també com introdueixen les noves tecnologies a infantil, en aquest cas són les pissarres digitals. Al vídeo podem veure que els infants estan avesats a utilitzar-les, ja que interactuen amb elles com un element més. Personalment penso que és positiu utilitzar recursos diversos a l’aula, ja que així els infants es familiaritzen amb ells i ho incorporen a la seva quotidianitat. Concretament les pissarres penso que ens mostren la informació de manera molt visual i són bones d’utilitzar, això els ajuda a estructurar millor la informació.
Les etiquetes que he triat per a aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge; la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a la primera competència he identificat que he treballat tots els punts, ja que a l’hora de cercar els documentals he revisat altres blocs, he hagut de reflexionar al voltant del que estava veient, he cercat i mirat molts vídeos abans de triar aquests i he arribat a les meves pròpies conclusions, fruit dels anys que porto estudiant i informació cercada en apunts o llibres. La segona competència està relacionada amb la justificació que he fet al voltant de perquè he triat un vídeo en concret i perquè penso que ens pot ser útil. I finalment, mentre estava fent tot l’anterior, he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen una pràctica, és a dir, he relacionat la teoria amb el que estava veient. 

jueves, 9 de mayo de 2013

Presentació: "La vida en les parets".


Si pertanys al món educatiu, o per qualsevol motiu estàs interessat en aprofundir en el significat de la documentació escolar, t’agradarà el documental que hem preparat per a tu. “La vida en les parets” està realitzat per cinc futures mestres amb moltes ganes d’aprendre i conscients de la importància que té la documentació respecte als infants com a constructor del seu propi coneixement. Ja que mitjançant aquesta recorden les experiències que han viscut, fa visible els seus aprenentatges i dóna l’oportunitat de compartir amb la resta el que s’ha fet. Documentar no és una pràctica innovadora, ja que temps enrere ja es portava a terme per deixar constància de fets importants o significatius, podem recordar per exemple les pintures rupestres que representaven les seves vivències en les caceres.
Vos trobareu front un documental de caire dinàmic, ja que combina teoria, pràctica i experiències personals, a més de les nostres pròpies conclusions. El muntatge que hem seguit ens ha recordat la teoria ecològica de Bronfenbrenner, és a dir, “La vida en les parets” parteix d’una visió general de la ciutat d’Eivissa, focalitzant cada vegada més fins arribar a l’entorn més proper de l’infant. Tornant al tema principal, la documentació, dóna la possibilitat a les famílies per conèixer què fan els seus infants, així com conèixer-se entre ells, establint relacions, i que aquestes desenvolupin un sentiment de pertinença en la vida a la ciutat. També implica una reflexió per part del mestre, així com tenir present que cal continuïtat i coherència al donar visibilitat, ja que l’infant té una història des del primer moment que arriba al centre fins que se’n va, i no tant sols durant el curs escolar. L’espai parla, comunica, sempre dóna un missatge.
Ja per acabar vos aconsellem unes lectures d’interès per si voleu seguir aprofundint en el tema:
  • GALARDINI A., LOZZELLI S., DAVOLI M. i TOGNETTI G.: Documentar: afinar els ulls per captar moments. Temes d’infància educar de 0-6 anys.
  • BASSEDAS E., HUGUET T. i SOLÉ I.: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb la competència de l’autonomia en l’aprenentatge, més concretament, amb la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i amb la d’arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida, tant de la teoria com de la pràctica. Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, també hem contrastat si el que diuen els documents es correspon amb les pràctiques i rutines realitzades. Aquest procés és el que hem portat a terme al llarg de la nostra tasca.

sábado, 4 de mayo de 2013

Comentaris Bones Pràctiques.

Les direccions que poso a continuació, són les dels blogs on he realitzat els meus comentaris al voltant del tema de les Bones Pràctiques de 0-3: 
Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, ja que he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula, he identificat bones pràctiques i les he comparat, i he elaborat hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació. També, penso que he treballat competències relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge com; la reflexió i ponderació sobre elements que porten a una bona actuació professional i l’accés i revisió d’altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.