Durant aquests dies hem estat veient a classe
els documentals i projectes de millora, que hem estat preparant durant aquestes
darreres setmanes. En línees generals tant sols dir que m’ha agradat molt vora
les diferents propostes, la riquesa que ens aporta la diversitat temàtica,
veure diferents punts de vista,... Segons la meva opinió el fet de veure
diferents formes de pensar i treballar és molt positiu, ja que ens permet
utilitzar el nostre propi criteri per quedar-nos amb el que ens agrada i
identificar el que no compartim. M’hagués agradat que compartíssim el material,
és a dir, que ens haguéssim intercanviat documentals i projectes de millora,
per així haver-los pogut tornar a veure i poder aprofundir una mica més. Penso
que veient-los tant sols una vegada no podem extreure bé les conclusions, a més
a Eivissa tenim molt mal so, especialment a l’hora de veure vídeos, i això
dificulta encara més poder prestar atenció, entendre tot el que es diu i
s’explica, i extreure una idea clara del que estem veient. Malgrat aquests inconvenients
vaig a intentar reflexionar una mica més sobre el que hem vist.
Pel que fa al Pla de Millora del Pati, realitzat per unes companyes d’Eivissa, m’ha
semblat molt interessant. Trop que aquest, sovint queda al darrer de la cua a l’hora
de cercar les possibilitats educatives que ens ofereix. En molts centres trobem
patis mig abandonats, o que no compleixen les mesures de seguretat, o
simplement, que no aprofiten els recursos per crear un espai més de l’escola,
enriquidor, amb infinites possibilitats i que pot ser tant educatiu com
qualsevol altre. Una de les fortaleses que trop que té aquest espai, és que
està molt valorat pels infants, ja que té unes característiques que es
relacionen amb la diversió, la llibertat, el caire lúdic, de relació, per
alliberar tensions i emocions,... per això penso que cal donar-li el valor que
mereix. Per altre banda, la proposta que ens plantegen les companyes m’ha
semblat molt original i creativa, ja que han enriquit l’espai amb material de
cartró: espais pel joc simbòlic com la caseta, la rentadora o la nevera; per
treballar la lògica-matemàtica com l’activitat d’encaixar figures geomètriques;
o sensorial i motores. També m’ha agradat el fet que tot ho hagin pogut fer elles
mateixes i no requereixi gaire inversió econòmica, i que han utilitzat un tipus
de material que està a l’abast de tots i que als infants els encanta.
En quant a un altre projecte de millora presentat a Eivissa, El Parc Sonor, també m’ha semblat molt
interessant. M’ha agradat molt la proposta creativa que fan, utilitzant com en
la proposta anterior, materials reciclats. El fet que hagin utilitzat material
no estructurat per fer els instruments, trop que és molt enriquidor pels
infants, ja que amb l’altre el tipus de joc es veu limitat a una funció
concreta. Les possibilitats d’aquest tipus de material l’hem vist reflectida en
el moment en que els infants han començat a fer tot tipus de joc simbòlic amb
aquest. Penso que els instruments permeten a l’infant alliberar emocions i
energia, i a ells això els encanta, malgrat que pel mestre pot arribar a ser
una autèntica bogeria.
El documental Treball per Projectes ha set realitzat en una coneguda escola d’Eivissa, la qual basa el seu projecte educatiu en la realització de projectes. Aquest concepte d’educació no es limita tant sols a un tipus de metodologia concreta, sinó també a un concepte d’educació. L’infant és co-constructor del seu propi procés d’aprenentatge, una manera d’aprendre que inclou les relacions entre subjectes, coneixements i experiències. Els projectes sorgeixen de les curiositats i motivacions dels infants, per això el paper del mestre és clau. Aquesta concepció de l’educació requereix un mestre capaç d’observar i escoltar activament als infants, per així poder guiar-los i col·laborar amb ells de la millora manera possible. Nosaltres com a mestres haurem de facilitar-los les eines necessàries perquè ells mateixos vagin construint els seus propis aprenentatges. Aquest concepte d’educació està més centrat en els procediments i actituds, i no tant en els conceptes.
Finalment comentaré el documental L’espai d’Eivissa, que ens vol mostrar un tipus d’alternativa a l’escola tradicional o formal. Aquest vídeo m’ha despertat sentiments i emocions contradictòries, ja que per una banda m’agrada com defensen la llibertat, l’autonomia i les pròpies emocions i motivacions dels infants, i per l’altre, crec que menyspreen la tasca realitzada pels mestres d’avui dia. A més trop que hi ha manca de límits i que això, en un futur, dificultarà que els infants tinguin l’habilitat d’adaptar-se al medi. Com a essers socials que som per naturalesa, penso que és fonamental la manera com ens relacionem i ens adaptem a les situacions i els canvis, ja que això serà decisiu en molts moments de la nostra vida. El que més m’ha agradat d’aquest documental ha set el contacte amb la natura i que en aquest projecte no hem vist reflectida la societat consumista en la què vivim, això ho dic pel tipus de materials emprats o la manca de propaganda, entre altres. Això és un projecte nou que encara no s’ha posat en marxa, per tant encara no tenim dades per avaluar l’experiència o perquè ells mateixos ens la puguen comptar, per això m’agradaria saber la opinió que tenen passats uns anys.
Les competències treballades en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a l’autonomia en l’aprenentatge he reflexionat i ponderat sobre elements que porten a una bona actuació professional, dic això pel fet que mentre veia els documentals o projectes de millora, em feia preguntes i valorava el que estava veient amb el que ja se, per així poder extreure les meves pròpies conclusions. En quant a la segona competència la relaciono amb el fet de fer-me preguntes sobre el que he observat en quant al funcionament del centre, la viabilitat o no de la proposta i la riquesa del documental. La darrera competència l’he desenvolupada mitjançant la identificació de bones pràctiques i la comparació de les mateixes.
Finalment comentaré el documental L’espai d’Eivissa, que ens vol mostrar un tipus d’alternativa a l’escola tradicional o formal. Aquest vídeo m’ha despertat sentiments i emocions contradictòries, ja que per una banda m’agrada com defensen la llibertat, l’autonomia i les pròpies emocions i motivacions dels infants, i per l’altre, crec que menyspreen la tasca realitzada pels mestres d’avui dia. A més trop que hi ha manca de límits i que això, en un futur, dificultarà que els infants tinguin l’habilitat d’adaptar-se al medi. Com a essers socials que som per naturalesa, penso que és fonamental la manera com ens relacionem i ens adaptem a les situacions i els canvis, ja que això serà decisiu en molts moments de la nostra vida. El que més m’ha agradat d’aquest documental ha set el contacte amb la natura i que en aquest projecte no hem vist reflectida la societat consumista en la què vivim, això ho dic pel tipus de materials emprats o la manca de propaganda, entre altres. Això és un projecte nou que encara no s’ha posat en marxa, per tant encara no tenim dades per avaluar l’experiència o perquè ells mateixos ens la puguen comptar, per això m’agradaria saber la opinió que tenen passats uns anys.
Les competències treballades en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a l’autonomia en l’aprenentatge he reflexionat i ponderat sobre elements que porten a una bona actuació professional, dic això pel fet que mentre veia els documentals o projectes de millora, em feia preguntes i valorava el que estava veient amb el que ja se, per així poder extreure les meves pròpies conclusions. En quant a la segona competència la relaciono amb el fet de fer-me preguntes sobre el que he observat en quant al funcionament del centre, la viabilitat o no de la proposta i la riquesa del documental. La darrera competència l’he desenvolupada mitjançant la identificació de bones pràctiques i la comparació de les mateixes.
