Descripció real d'una observació.

L’observació que vos explicaré a continuació és fruit d’una activitat feta a una aula de P3 a l’escola pública de la Venda d’Arabí. Aquesta activitat consistia en observar com interactuaven els infants front una proposta de materials naturals de la mar junt amb elements per fer transvasaments. En aquesta proposta hi participaven quatre infants, als quals havíem d’observar individualment cadascun dels membres del grup. Va tenir una duració de quatre sessions, en les quals anàvem incrementant progressivament el material. Aquesta activitat es va realitzar en una terrassa coberta que hi havia al costat de l’aula.

La informació que mostraré a continuació respon a la primera sessió i el tipus de tècnica que vaig utilitzar per enregistrar-la foren les notes de camp. Posteriorment vaig fer unes primeres interpretacions que també explicaré. Aquestes sessions tenien una duració d’uns 15-20 minuts, i al ser els mateixos infants participants podíem observar l’evolució del joc de cadascun d’ells.

- S’asseu al costat de la sorra i mira al seu costat.

- Imita a Pau, agafa pedres i les posa dins la sorra.

- Agafa petxines i mira que fan els companys.
- Posa les petxines dins la sorra.
- Agafa petxines més petites i fa alienacions sobre la sorra.
- Agafa closques de musclos i les posa sobre la sorra.
- Fa el mateix amb els plomers.
- Es manté al mig de l’àrea d’activitat, agafant material i posant-lo sobre la sorra.
- S’espolsa la sorra de les mans i riu orgullosa del que ha fet.
- Es canvia de lloc i es situa al costat dels plomers, els observa, els toca i els col·loca en vertical dins la sorra.
- Li demana a na Laia que miri la seva creació, i continua amb el que estava fent.
- Agafa un plomeret i posa cara de sorpresa, ja que aquest és més gros que els altres.
- En Marcos s’acosta a jugar. Maria agafa una cistella de material, la situa al seu costat i li proposa que jugui.  
- Continua posant plomers en vertical.
- S’espolsa la sorra de les mans.
- Prova d’agafar petxines de la safata que ha omplert Pau amb pedres i petxines, però finalment no gosa fer-ho.
- Somriu, s’espolsa les mans i segueix escampant plomers i esponges per tota la safata.
- Comprova que s’ha buidat la cistella, l’espolsa dins la safata, i s’aixeca per deixar-la amb les altres que estan buides.
- Repeteix l’acció, dient “se ha acabado”.
- Somriu i repeteix l’acció mentre mira el material.
- Pau posa pedres dins la safata on ella i na Laia han estat manipulant. Ella els hi retira dient: “no cap”, i els a torna a posar dins l’altre safata.
- Pau agafa algues i les posa cridant “ahh” dins la safata, tots l’imiten.
- La Maria fa com els altres, s’espolsa les mans i somriu.
- Posa algues dins la cistella petita i les tira dins la safata.
- Maria agafa una petxina i la posa sobre el munt de la safata, dient “una petxina”.

Uns minuts abans de finalitzar la sessió avisem als infants, d’aquesta manera ells són conscients que s’acabarà en breu i es van preparant. Haig de dir que, desprès de cada sessió, els companys del grup ens reuníem per comentar com havia anat, el que podíem millorar,...

Partint de la meva observació i les notes de camp recollides, penso que na Maria ha gaudit molt de l’activitat, ja que ha mostrat molt d’interès cap a tot el material exposat. Ha mostrat iniciativa a l’hora d’iniciar el joc, ha manipulat tots els materials i expressat satisfacció en molts moments amb el seu somriure. Des del primer moment ha començat a interactuar amb els materials, situant-se al centre de l’espai d’activitat i tocant el que hi havia. Ha fet alienacions amb les petxines, ha posat els plomers en vertical sobre la sorra i ha simulat fer un pastis.

L’he vista prou autònoma en tot moment, ja que no cercava l’aprovació dels companys ni la nostra a l’hora de manipular el material, però respectava molt les creacions dels companys.

Les etiquetes que he posat van en relació amb el que he treballat durant l’activitat, és a dir, les competències que he desenvolupat durant l’observació. 

Valoració de les pròpies competències.

Cercant per la xarxa definicions de competència n’he trobat una que m’ha agradat i que vull compartir amb vosaltres. Benavides (2002) ens diu que, les competències permeten a les persones actuar eficaçment. Afirma que la seva aparició i permanència estan recolzades en el coneixement, el desig i l’habilitat d’aconseguir els propis objectius. En aquest sentit, l’Organització Internacional del Treball (OIT), enfoca la definició de competències professionals, cap a la construcció social d’aprenentatges significatius i útils pel desenvolupament productiu en circumstàncies reals de treball, que s’obtenen mitjançant la instrucció i de l’aprenentatge per experiència en situacions concretes de treball.

Concloent dient, que les competències no són més que les experiències adquirides, o els comportaments que algunes persones dominen millor que altres, els quals les diferencien de cada individu per les seves actituds i els seus trets de personalitat. On el domini d’aquestes fan als individus eficaços en una situació determinada. De la mateixa manera, les competències s’han enfocat en la idea que l’experiència, és l’únic mitjà d’adquirir competències no reconegudes per títols. 

Pel que fa les competències de l’assignatura, penso que soc prou autònoma en l’aprenentatge, ja que necessito cercar, llegir, contrastar,... per formar-me una idea del que vull fer o dir. Una vegada tinc la idea clara del que vull expressar, reflexiono i arribo a les meves pròpies conclusions. Necessito fer aquest procés, ja que si no ho tinc clar, no ho puc expressar. A més, necessito fer-me els meus propis apunts, resums, esquemes, etc, ja que no m’agrada gaire prendre la feina dels altres com a referent, a no ser que comparteixi notablement els punts de vista, i encara i així, sempre extrec les meves pròpies conclusions. El meu punt feble en aquest sentit, és que em costa treballar sinó tinc pressió, per això m’agrada fer feina en grup ja que ens motivem els uns als altres. 

Pel que fa l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, penso que ens deixem portar, i parlo per jo mateixa, pel que diu la gent, la fama que té el centre o les persones que treballen en ell. Hauria de tenir una actitud més crítica a l’hora d’analitzar els centres que visito. Haig de dir al meu favor, que això no solem treballar-ho gaire, de fet quan anem a centres sol ser de visita o a realitzar alguna pràctica. 

En relació a la competència d’analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge haig de dir, que més o menys soc capaç de fer-me una idea del tipus de metodologia que utilitza un mestre veient com desenvolupa la seva tasca. Generalment, acostumo a distingir entre metodologia tradicional i més innovadores (constructivistes, per descobriment,...), i tinc la meva pròpia idea del que és un bon mestre. 

Una altra competència que he treballat notablement és la de la utilització de les noves tecnologies. Record que quan vaig començar els meus estudis, ni tant sols tenia ordenador portàtil, únicament un de taula que gaire bé no utilitzava. Ara no podria viure sense ell, a pesar que pareixi exagerat, és cert. Penso que és una eina fonamental, ja que permet la realització de feines en múltiples formats, afavoreix la comunicació, és molt útil a l’hora de cercar informació,... En definitiva, que estic plenament d’acord en la utilització d’aquestes en el dia a dia a l’aula, sempre com un element més i no l’únic.

En relació això, m’agradaria dir que estic d’acord que les competències professionals de cadascun s’adquireixen mitjançant la formació, la pràctica i el desig de millorar. Cal ser responsable a l’hora de desenvolupar qualsevol tipus de tasca, però especialment una com la nostra, ja que treballem amb personetes indefenses que s’estan desenvolupant. Haig de reconèixer, que a mesura que avancen els meus estudis i la meva formació a l’àmbit educatiu, cada vegada em sento més responsable de la futura feina que desenvoluparé. Soc conscient de la importància que té i m’agradaria fer-ho el millor possible.

En quant a la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, penso que soc prou conscient de les virtuts i defectes que tinc. Aquests cinc anys que porto estudiant educació m’han ajudat a conèixer-me millor i a ser conscient de les meves limitacions i habilitats. Com a persones úniques que som, penso que cadascun de nosaltres té una sèrie de trets característics fruit de l’educació, el moment històric i lloc de naixement, l’entorn,... que ens fa portar una sèrie de valors i creences, que tindran molt pes a l’hora de desenvolupar la nostra tasca. Això és el que podríem anomenar, la nostra motxilla personal. Per altre banda, sempre intent tenir objectius, motivacions que despertin en mi les ganes d’avançar, progressar i de viure.

Soc bastant exigent amb mi mateixa, m’agrada fer les coses bé i quedar-me satisfeta del que faig, mai faig feines amb la intenció de sortir del pas o llevar-me-la de damunt, prefereixo portar el meu propi ritme i fer-ho bé, o al menys que jo senti que ho he fet el millor que he sabut. Per aquest mateix motiu, m’agrada reflexionar sobre allò que faig i compartir-ho amb els meus companys de grup, amb els quals em sento molt a gust.

Pel que recordo de quan vaig fer les pràctiques, al principi tot és molt polit, però a mesura que passen les setmanes, si que és cert que vas sent més crític amb el que veus. A l’hora d’analitzar els documents del centre per fer el projecte, em vaig adonar que hi ha molta teoria que no s’aplica en situacions reals.

Les ganes de millorar i superar-me a mi mateixa sempre estan presents, de fet, per això estudio, perquè vull realitzar la meva tasca tan bé com pugui.

En quant a les competències professionals de les que ens parla Perrenoud, penso que per comentar-les en profunditat em cal l’experiència, però intentaré explicar una mica les que he treballat i desenvolupat durant els meus estudis.

La competència del treball en equip és una de les que més he desenvolupat durant aquests anys que porto estudiant educació. Record que al principi, no m’agradava tenir que fer feines en grup, pensava que fer-les de manera individual era més senzill i profitós. A dia d’avui penso completament el contrari, ja que el treball en grup és molt enriquidor, no tant sols a nivell conceptual i de coneixements, sinó a l’hora de desenvolupar habilitats socials com; la col·laboració, el treball cooperatiu, l’empatia, el respecte, l’escolta activa, entre molts altres. Per tant aquesta és una de les competències de la que estic més satisfeta i la qual aplicaré en la meva futura tasca.

I finalment m’agradaria parlar al voltant de la competència d’organitzar la pròpia formació continua. Penso que he elegit bé a l’hora d’organitzar els meus estudis, ja que quan vaig decidir estudiar de nou, em vaig plantejar les diferents possibilitats i vaig escollir la de començar pel cicle formatiu, i així si m’agradava, ja continuar. Des que vaig començar, no he parat de marcar-me noves fites, el que estudio m’agrada i voldria fer-ho el millor possible, per això, durant aquests anys, he fet diferents cursos, he obtingut el meu certificat de català, he ampliat la meva competència en llengua estrangera, entre altres. Dic això perquè penso que és molt important tenir objectius, ja que són els que ens motiven a l’hora de millorar i avançar en el nostre camí. Quan comenci a treballar, m’agradaria transmetre això als infants i reflectir-ho en la meva feina, ja que no hi ha millor manera de motivar-se, tant extrínseca com intrínsecament, que veure l’evolució que anem fent i tenir ganes de créixer.

Les etiquetes que he posat són les que jo penso que més interioritzades tinc, així com les que més he treballat durant els meus estudis. 

Presentació.

Hola a tots i totes! El meu nom és Paula Torres, tinc 32 anys i soc alumne de la seu d’Eivissa. Estic cursant tercer del Grau d’Educació Infantil i durant quatre mesos em dedicaré a escriure a aquest bloc, com a part d’una tasca de reflexió i innovació educativa, a l’assignatura que porta el mateix nom.

La meva aventura educativa va començar l’any 2007. Acabava de deixar una feina on portava cinc anys treballant i necessitava tornar a trobar alguna cosa que em motives i despertes en mi les ganes de millorar i avançar. Aquell any va ser un temps de canvis, tant a nivell personal com professional. Vaig estar mirant l’oferta formativa que hi havia a Eivissa, que com sabeu és prou limitada, i em vaig decidir pel cicle formatiu de Tècnic superior en Educació Infantil. Sempre m’havia agradat el món de l’educació, però fins aquell moment no m’havia plantejat en formar-me com a mestre. La franja d’Infantil m’encanta, sempre he pensat que aquesta edat és fonamental, ja que posa les bases, no tant sols com a futur aprenent, sinó com a persona. Per jo no hi ha millor edat que aquesta, ja que els infants estan motivats i apassionats amb la vida, això esdevé un motor i una font d’energia fonamental per poder treballar i avançar de la millor manera possible.

Una vegada vaig tenir decidit quin eren els estudis que volia cursar, vaig preparar-me la prova d’accés i en 2008 vaig accedir al cicle. Aquest cicle formatiu va suposar un abans i un desprès en la meva vida professional. No puc dir altre cosa més que em va agradar moltíssim; el contingut, la filosofia, la implicació del professorat que impartia el curs,... va ser com una nova porta que se m’obria davant meu. Em va agradar tant que vaig decidir continuar els meus estudis i fer el grau, i aquí estic, a tercer ja, com passa el temps!

Durant aquests anys que porto de formació he après moltíssim, però també tinc clar que em queda molt per aprendre. De fet aquesta és una de les coses que m’ha ensenyat el món de l’educació, i és que no hem de pensar mai que ja ho sabem tot, cal formar-se i reciclar-se constantment. En aquest temps, també he fet alguns cursos relacionats amb el món educatiu com; el de monitor de temps lliure i el de menjador. De fet, a dia d’avui treballo al menjador del Col·legi Públic Es Pratet.

Els meus estudis van de la mà amb la meva feina, això ho dic perquè vaig començar gaire bé al mateix temps ambdues coses. Des de l’estiu de 2007, i fins l’actualitat, treballo com a agent administratiu en una companyia de handling a l’Aeroport d’Eivissa. Aquesta feina, que va de maig a octubre, em permet realitzar els meus estudis i compaginar bé l’àrea professional i la laboral.

Pel que fa el meu moment actual, la veritat que ja tinc ganes de començar a treballar, de posar-me mans en l’obra i utilitzar tot el que he après durant aquests anys. De la mateixa manera, hi ha una part de mi que, així com van avançant els meus estudis, tinc un major sentit de la responsabilitat i cada vegada veig major el repte que tenim front nosaltres. Aquest any no faig pràctiques, ja que els he tinc reconegudes, però l’any proper si, i en tinc moltes ganes. L’experiència durant les pràctiques de 0-3 al mòdul foren molt gratificants i enriquidores, i és precisament amb aquestes que posem a prova els nostres recursos, a més de poder valorar des d’una posició més real com ens veiem a l’hora de treballar, així que estic desitjant repetir!