Reflexió individual del treball de "Tiana y el sapo".

El realitzar un treball de tipus analític sobre una pel•lícula d’animació, en aquest cas, “Tiana y el sapo” de Disney, m’ha servit per tenir una visió més crítica i reflexiva sobre allò que estic veient. És a dir, a ser conscient dels missatges, tant explícits com implícits, que ens transmet, així com els valors que promou. Normalment quan veiem una pel•lícula, no ens parem a pensar en quina és la intencionalitat en que creen uns personatges o altres, que diu exactament la lletra de les cançons, els colors, l’escenografia,... per això, el fet d’haver d’aprofundir en el tema ha servit per prendre consciència de molts d’aspectes que ens podrien passar per alt. De la mateixa manera, he pogut observar com contraposen personatges diferents, per així ressaltar més o menys unes qualitats o altres, per exemple; la protagonista, jove de família humil i de raça negra que lluita per aconseguir els seus objectius, o bé, la seva amiga, de família adinerada, blanca i que somia amb casar-se amb un príncep. També he pogut veure com influència, a l’hora d’escollir-la, el disseny de la caràtula o el títol, i perquè uns o altres es senten més atrets o no. Mitjançant les entrevistes fetes als directors he pogut entendre millor com es crea un projecte d’aquest tipus, el context històric en que està basada, la ciutat, la cultura del lloc, a més de la música, la qual té un paper destacable en la pel•lícula. El fet que estigues inspirada en la ciutat de Nova Orleans als anys vint, ens ha servit per investigar i conèixer millor la realitat de l’època. La influència del jazz està latent durant tot el llargmetratge, començant pel príncep Naveen, amant de la música, per Louis, el cocodril, qui somia poder tocar la seva trompeta en una banda... així com als carrers de la ciutat. Pel que fa les crítiques, molts l’han ratllada de quedar com un tímid intent de canvi que no compleix amb les expectatives, però la realitat és que va tenir prou èxit i, com jo mateixa he comprovat, ja que l’he vista amb infants, és que la pel•lícula els hi agrada. Si és cert que no acaba de trencar amb els estereotips i que el desenllaç és molt tradicional. Finalment, i per comentar l’experiència grupal, ha set molt bona i crec que hem format un bon equip on cada membre ha participat activament.

Valoració de l'assignatura, el bloc i les competències assolides.

Pel que fa a l’assignatura haig de dir que en un primer moment em vaig espantar una mica, ja que tothom va començar a fer moltes preguntes al foro que encara embullaven més. Això, segons la meva opinió, fou fruit d’una manca d’organització i claredat que va provocar una espècie de pànic general. Penso que en moltes ocasions no han quedat clares quines eren les tasques que havíem de posar al bloc i les del quadern. Per aquest motiu recomanaria major organització, més claredat a l’hora de posar les tasques als diferents itineraris, així com posar la informació de manera més visual. Per altre banda, en un primer moment, no l’hi trobava gaire sentit al fet d’haver de cursar aquesta assignatura sent que ja teníem les pràctiques reconegudes, però a mesura que ha passat el temps he tret una valoració molt positiva d’aquesta. De fet m’hagués agradat cursar-la quan vaig realitzar les meves pràctiques, ja que trop que ajuda a cercar i reflexionar al voltant del sentit que té el que fem, a ser més coherents en la nostra pràctica, a enregistrar l’experiència i poder recuperar-la més endavant i a poder analitzar el procés i avaluar-lo. 

Els blocs temàtics que hem vist m’han semblat força interessants, a més d’útils, ja que molts dels aspectes tractats ens poden ajudar a entendre millor les nostres pràctiques i les alienes; les creences o concepcions i les resistències al canvi, són algunes d’elles. Pel que fa al documental m’ha agradat molt l’experiència i trop que ha set molt enriquidora.

En quant a la valoració del bloc també és molt positiva, ja que el tenir l’obligació d’anar fent entrades ens ajuda a estar més enganxats amb l’assignatura i no despistar-nos. Això en un primer moment pot resultar una mica tediós, però a la llarga s’agraeix ja que fa que ens sentim orgullosos de tot el treball realitzat. Aquest tipus de recurs educatiu em sembla molt pràctic i valuós, i quan sigui mestra m’agradaria tenir el meu propi bloc. En relació a aquest penso que he millorat la meva competència, ja n’havia fet d’altres, però sempre tenim coses noves que aprendre. El fet d’haver d’anar reflexionant al voltant del que anem treballant a classe m’ajuda a entendre i incorporar millor la informació, estructurar mentalment els conceptes que vaig veient i a desenvolupar la meva capacitat reflexiva i crítica.

En relació a les competències assolides en el transcurs d’aquesta assignatura penso que he millorat en totes elles, ja que he realitzat treball autònom, per exemple a l’hora de cercar recursos que m’ajudessin a fer una determinada tasca, o a pensar al voltant de les bones actuacions docents. També he accedit i revisat altres blocs, per tal d’ampliar la meva formació, cercar experiències similars o recursos. A més he set capaç d’arribar a conclusions elaborades fruit de la contrastació de la informació recollida en la teoria i la pràctica.

Per altre banda també he reflexionat sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que he desenvolupat moltes de les competències que porta implícites com; reflexionar sobre les meves pròpies creences o la meva concepció d’infant, marcar-me objectius clars com per exemple al començar l’assignatura, fer-me preguntes constantment o cercar aspectes millorables en les meves actuacions.

De la mateixa manera també he analitzat i reflexionat sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, ja que per exemple quan visitarem Es Pratet em vaig fer preguntes al voltant del que havia vist o ens havien dit o contrastarem el que ens explicaren amb el que recull el PEC.

Finalment també he analitzat i reflexionat sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, per exemple a l’hora d’identificar el marc teòric que justifica o qüestiona una pràctica o a l’identificar i comparar bones pràctiques. També he pogut reflexionar al voltant dels processos de millora i veure molt bons exemples realitzats pels meus companys.

Les competències treballades per realitzar aquesta entrada estan relacionades amb la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que al llarg de tota l’entrada he hagut de recuperar informació, mirar enrere i reflexionar al voltant de tot el procés.  

Autovaloració del nostre documental: "La vida en les parets"

Mirant enrere record que ens va costar una mica decidir la temàtica que volíem tractar. El nostre objectiu era treballar al voltant d’alguna tema una mica desconegut o complex, i un dia fent una pluja d’idees a classe ens vam decidir pel tema de la documentació. Segons la meva opinió quan pensem en documentació ens ve al cap; papers, feina, reflexió, temps,... és a dir, esforç. Hem volgut plantejar aquesta temàtica de manera atraient, evitant les primeres impressions que acabo de nombrar, per això varem decidir titular al documental “La vida en les parets”.

La nostra intenció era donar una visió amplia del tema, per això varem començar mostrant imatges de diferents parets, deixant entreveure la funció comunicativa que tenen; grafitis, parets de colors, quadres,... són alguns exemples. Desprès varem voler saber què entenem per paret i quina funció tenen, per a diversos professionals de diferents sectors. D’aquesta manera cercàvem una visió global i no tancada tant sols al món educatiu. Una vegada introduït el tema a treballar, varem aprofundir una mica més, desplaçant-nos al CEIP Es Pratet i parlant amb tots els membres de la comunitat educativa. Varem parlar amb la directora del centre, amb una mestra que ha acompanyat a la mateixa classe durant tota la franja d’infantil, amb les famílies i amb els infants. El que volíem era l’opinió de tots, ja que pensem firmament que tots són importants i cal escoltar el que ens han de dir. 

Una vegada tinguérem tota aquesta informació recollida, anàrem a cercar el marc teòric, d’aquesta manera podíem comparar tot el que havíem recollit i contrastar-ho amb el que diuen els teòrics. En aquest procés interactuaven diferents aspectes com: teoria, recollida d’experiències, bagatge personal de cadascuna de nosaltres, pròpies creences,... Amb això vull dir que, no és fàcil extreure conclusions, i nosaltres no volíem donar una visió tancada del tema, per això hem intentat ser objectives, deixant llibertat de pensament a les persones que el vesin, és a dir, deixant que cadascú extragués les seves pròpies idees i es quedés amb el que l’interesses.

Personalment estic molt satisfeta de la feina realitzada, ja que crec que hem aconseguit els nostres objectius. A més hem gaudit molt de l’experiència i hem treballat molt a gust i en equip. De la mateixa manera, aquest treball ha suposat una excel·lent oportunitat per ampliar les nostres competències, no tant a nivell teòric, sinó més bé pel que fa a conèixer com treballen la documentació alguns centres de Vila. 

A continuació compartiré amb vosaltres les conclusions grupals que férem en acabar el projecte:

• Aquesta feina ens ha servit per prendre consciència sobre la importància que té, a dia d’avui, la documentació. És molt habitual que per feina, o per les presses diàries, no hagi la comunicació desitjada entre mestres i famílies. Si la mestra diàriament va documentant allò que fa, ajudarà als pares a saber que han fet aquell dia els seus infants i a que hagi continuïtat entre el que es fa a casa i a l’escola.
• El fet d’haver-nos desplaçat a una escola ha fet que haguem pogut observar com es relacionen les famílies amb les mestres i els infants, i com interactuen amb la documentació presentada.
• Gràcies a la realització d’aquest treball i a les diferents converses amb els distints professionals, hem pogut aprofundir i conèixer la gran quantitat de possibilitats que ofereixen les parets.
• Creiem que per a què la documentació sigui significativa per als infants, se li ha de dedicar temps; parlant-ne, reflexionant-ne,... amb la finalitat de trobar relació entre el que veuen a una fotografia i el que han viscut. D’aquesta manera els hi serà més fàcil explicar a les seves famílies el que han fet.
• La documentació, en un primer moment, pot veure’s com una tasca senzilla, però va molt més enllà de penjar les quatre millors feinetes del dia. Amb això volem dir que, a l’hora de fer-ho s’ha de tenir en compte l’estètica, per tal que resulti atractiu i convidi al visitant a interessar-se pel que veu. Així com també, a posar-ho en un lloc de pas i que tots els infants estiguin presents en un moment o altre.
• A mesura que anàvem focalitzant l’observació en la documentació presentada a l’escola que hem visitat, hem pogut veure que l’equip educatiu, junt amb els infants, fan una molt bona tasca en equip, reflectint la identitat del centre i la metodologia treballada.
• Referent al tema de les entrevistes realitzades als diferents professionals que apareixen al nostre documental, cal ressaltar el complex exercici d’organització i coordinació per poder portar-ho a terme, ja que hem hagut de concertar diverses cites, adaptar-nos a diferents horaris i que el temps i l’espai ens acompanyes a l’hora de realitzar les gravacions.
• I ja per acabar, agrair a totes les persones que han fet possible el nostre documental per la seva cordialitat i disposició. Esperem que vos hagi agradat.

Pel que fa a les competències treballades durant aquesta feina, han set varies i significatives. No parlaré concretament de les competències relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, perquè prefereixo justificar-ne d’altres, però si m’agradaria esmentar que aquestes també els he treballades. El treball grupal implica feina individual i reflexió, així com cercar informació o recursos, per tant trop que està implícit en ell.

En quant a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge penso que, he identificat pròpies i alienes creences i les he comparades amb la pràctica i tot el que he vist, extraient així les meves pròpies conclusions. Això ho relaciono amb la capacitat de tenir un criteri propi, és a dir, que som capaços d’escoltar i respectar amb asertivitat altres opinions o punts de vista, sense que interfereixi de manera negativa en la nostra. Penso que aquesta és la millora manera de créixer com a professionals i esser humans. També he treballat aspectes com, el marcar-me uns objectius i valorar si s’han complert. Això ja ho havia explicat anteriorment, així que tant sols afegir que els objectius ens serveixen per definir quina és la nostra finalitat en la tasca i així poder avaluar els resultats. Durant tot aquest procés m’he estat fent preguntes, valorant el que he vist i ponderant-t’ho amb el que ja sabia, reflexionant sobre el que escoltava, pensant les preguntes que faríem i la intencionalitat que tenien. Per tant, penso que aquesta competència també l’he treballada. I finalment he argumentat el que he fet i per què, el qual relaciono amb els objectius i la funció comunicativa.

Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, nosaltres com a grup hem aportat reflexions sobre el que hem vist al centre, i hem compartit amb l’equip directiu d’aquest, la tasca presentada a classe. Segons la nostra opinió les reflexions que hem fet, estan contrastades amb les evidències que ens ha proporcionat tot el que hem vist. De la mateixa manera, hem contrastat el que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. Quan férem l’entrevista a Rosa, directora d’es Pratet, ens va portar el PEC (projecte educatiu de centre) i ella mateixa va anar contrastant el que fan amb el que recull el document, a més ens el va posar a la nostra disposició.  

Finalment penso que he treballat una darrera competència, relacionada amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Això també ho hem reflectit al nostre documental, ja que una vegada recollida la informació desitjada, hem cercat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. 

Aprenentatges realitzats en relació als treballs exposats.

Durant aquests dies hem estat veient a classe els documentals i projectes de millora, que hem estat preparant durant aquestes darreres setmanes. En línees generals tant sols dir que m’ha agradat molt vora les diferents propostes, la riquesa que ens aporta la diversitat temàtica, veure diferents punts de vista,... Segons la meva opinió el fet de veure diferents formes de pensar i treballar és molt positiu, ja que ens permet utilitzar el nostre propi criteri per quedar-nos amb el que ens agrada i identificar el que no compartim. M’hagués agradat que compartíssim el material, és a dir, que ens haguéssim intercanviat documentals i projectes de millora, per així haver-los pogut tornar a veure i poder aprofundir una mica més. Penso que veient-los tant sols una vegada no podem extreure bé les conclusions, a més a Eivissa tenim molt mal so, especialment a l’hora de veure vídeos, i això dificulta encara més poder prestar atenció, entendre tot el que es diu i s’explica, i extreure una idea clara del que estem veient. Malgrat aquests inconvenients vaig a intentar reflexionar una mica més sobre el que hem vist.

Pel que fa al Pla de Millora del Pati, realitzat per unes companyes d’Eivissa, m’ha semblat molt interessant. Trop que aquest, sovint queda al darrer de la cua a l’hora de cercar les possibilitats educatives que ens ofereix. En molts centres trobem patis mig abandonats, o que no compleixen les mesures de seguretat, o simplement, que no aprofiten els recursos per crear un espai més de l’escola, enriquidor, amb infinites possibilitats i que pot ser tant educatiu com qualsevol altre. Una de les fortaleses que trop que té aquest espai, és que està molt valorat pels infants, ja que té unes característiques que es relacionen amb la diversió, la llibertat, el caire lúdic, de relació, per alliberar tensions i emocions,... per això penso que cal donar-li el valor que mereix. Per altre banda, la proposta que ens plantegen les companyes m’ha semblat molt original i creativa, ja que han enriquit l’espai amb material de cartró: espais pel joc simbòlic com la caseta, la rentadora o la nevera; per treballar la lògica-matemàtica com l’activitat d’encaixar figures geomètriques; o sensorial i motores. També m’ha agradat el fet que tot ho hagin pogut fer elles mateixes i no requereixi gaire inversió econòmica, i que han utilitzat un tipus de material que està a l’abast de tots i que als infants els encanta.

En quant a un altre projecte de millora presentat a Eivissa, El Parc Sonor, també m’ha semblat molt interessant. M’ha agradat molt la proposta creativa que fan, utilitzant com en la proposta anterior, materials reciclats. El fet que hagin utilitzat material no estructurat per fer els instruments, trop que és molt enriquidor pels infants, ja que amb l’altre el tipus de joc es veu limitat a una funció concreta. Les possibilitats d’aquest tipus de material l’hem vist reflectida en el moment en que els infants han començat a fer tot tipus de joc simbòlic amb aquest. Penso que els instruments permeten a l’infant alliberar emocions i energia, i a ells això els encanta, malgrat que pel mestre pot arribar a ser una autèntica bogeria. 

El documental Treball per Projectes ha set realitzat en una coneguda escola d’Eivissa, la qual basa el seu projecte educatiu en la realització de projectes. Aquest concepte d’educació no es limita tant sols a un tipus de metodologia concreta, sinó també a un concepte d’educació. L’infant és co-constructor del seu propi procés d’aprenentatge, una manera d’aprendre que inclou les relacions entre subjectes, coneixements i experiències. Els projectes sorgeixen de les curiositats i motivacions dels infants, per això el paper del mestre és clau. Aquesta concepció de l’educació requereix un mestre capaç d’observar i escoltar activament als infants, per així poder guiar-los i col·laborar amb ells de la millora manera possible. Nosaltres com a mestres haurem de facilitar-los les eines necessàries perquè ells mateixos vagin construint els seus propis aprenentatges. Aquest concepte d’educació està més centrat en els procediments i actituds, i no tant en els conceptes.
Finalment comentaré el documental L’espai d’Eivissa, que ens vol mostrar un tipus d’alternativa a l’escola tradicional o formal. Aquest vídeo m’ha despertat sentiments i emocions contradictòries, ja que per una banda m’agrada com defensen la llibertat, l’autonomia i les pròpies emocions i motivacions dels infants, i per l’altre, crec que menyspreen la tasca realitzada pels mestres d’avui dia. A més trop que hi ha manca de límits i que això, en un futur, dificultarà que els infants tinguin l’habilitat d’adaptar-se al medi. Com a essers socials que som per naturalesa, penso que és fonamental la manera com ens relacionem i ens adaptem a les situacions i els canvis, ja que això serà decisiu en molts moments de la nostra vida. El que més m’ha agradat d’aquest documental ha set el contacte amb la natura i que en aquest projecte no hem vist reflectida la societat consumista en la què vivim, això ho dic pel tipus de materials emprats o la manca de propaganda, entre altres. Això és un projecte nou que encara no s’ha posat en marxa, per tant encara no tenim dades per avaluar l’experiència o perquè ells mateixos ens la puguen comptar, per això m’agradaria saber la opinió que tenen passats uns anys. 
Les competències treballades en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a l’autonomia en l’aprenentatge he reflexionat i ponderat sobre elements que porten a una bona actuació professional, dic això pel fet que mentre veia els documentals o projectes de millora, em feia preguntes i valorava el que estava veient amb el que ja se, per així poder extreure les meves pròpies conclusions. En quant a la segona competència la relaciono amb el fet de fer-me preguntes sobre el que he observat en quant al funcionament del centre, la viabilitat o no de la proposta i la riquesa del documental. La darrera competència l’he desenvolupada mitjançant la identificació de bones pràctiques i la comparació de les mateixes.  

Recerca de documentals a la xarxa.

A continuació compartiré amb vosaltres un recull de documentals que he trobat a la xarxa i que estan relacionats amb la franja d’edat que ens ocupa. Tots, per un motiu o l’altre, m’han semblat interessants i penso que ens poden aportar informació valuosa.

• http://www.youtube.com/watch?v=Jp46IuufekY

Aquest documental porta publicat des d’octubre de l’any passat. És un recull de consells al voltant de la cura de la higiene dels nadons i els infants de 0-3 anys. Va ser realitzat pel Centre de Salut de Manises en juny de 2008.

El documental comença explicant perquè és important la higiene dels infants i quins són els beneficis que comporta. A continuació, aprofundeix una mica més i ens diu com, quan i de quina manera cal rentar-se les mans i les dents, destacant la idea que, a edats primerenques, la responsabilitat d’ensenyar bons hàbits i promoure’ls és dels pares.

També fan una menció especial cap al bany i la cura de la higiene dels nadons, destacant la importància d’aspectes com: quin és el millor moment per banyar-los; o com netejar-los els ulls, les orelles, les ungles, les foses nasals, els genitals o el cordó umbilical.

Finalment parlen dels polls, tan comuns a les escoles, explicant bé què són i eliminant falses creences com; què denoten manca d’higiene, transmeten malalties o afecten a infants d’un nivell socioeconòmic baix. A més, ens donen una sèrie de consells pel seu tractament i prevenció.

Personalment penso que aquest documental és molt útil, tant per a les famílies com per a persones que ens volem dedicar al món educatiu. Els consells que ens expliquen són prou bàsics, però molt significatius, ja que són coses que a vegades no es comenten i no obstant això, cal saber-les.

• http://www.youtube.com/watch?v=AnWoffDsLjc

Aquest vídeo forma part de la col·lecció Educant en Valors des de la Primera Infància de l’Associació Mundial d’Educadors Infantils (AMEI-WAECE), on es donen consells a famílies i mestres al voltant de com educar l’autoestima dels infants.

Durant aquest vídeo se’ns parla de com cal educar el valor de l’autoestima en infants petits. Ens diuen que està relacionat amb la valoració que cadascú fa de si mateix, el qual es debat entre el sentiment del poder, jo puc i el de la valia, jo ho mereixo. Asseguren que cal fer allò que ens faci sentir bé.
Ens diuen que el moment adient per treballar-la amb infants, és a partir del moment en que aquest es comença a diferenciar de la resta i pren consciència del jo. Activitats on es respectin les individualitats, on es sentin estimats i respectats, i promovent l’autoacceptació faran que l’infant es senti bé amb ell mateix i pugui establir lligams de qualitat amb la resta. 

També destaquen la importància de l’actitud de l’adult vers l’infant; una mirada en un moment determinat, un to de veu dolç, un abraçada,... ajudarà a que es senti bé i tingui ganes de relacionar-se.

Segons la meva opinió és fonamental que l’infant tingui una bona imatge de si mateix, ja que d’aquesta manera serà més feliç. El fet de sentir-se estimat i respectat fa que es relaxi, i puga expressar-se lliurement sense pors o temors. Una bona autoestima és la base de molts èxits futurs, per això penso que cal dedicar-li esforç i temps a l’aula, ja que a pesar que no depèn tant sols de nosaltres com a mestres, si que podem contribuir-hi.

• http://www.youtube.com/watch?v=P0cLeAn1mO0

Aquest vídeo és un exemple d’una part d’una assemblea, realitzada en una aula de 3 anys. L’assemblea és un dels moments més importants del dia a les classes d’infantil, ja que en elles es treballen rutines com; passar llista, posar la data del dia, comptar quants som i qui falta, posar el temps atmosfèric, l’estació de l’any... A més l’assemblea és un moment de trobada, on tot el grup es reuneix de nou per començar un nou dia. 

Aquesta escola ens vol mostrar, no tant sols el valor de l’assemblea, sinó també com introdueixen les noves tecnologies a infantil, en aquest cas són les pissarres digitals. Al vídeo podem veure que els infants estan avesats a utilitzar-les, ja que interactuen amb elles com un element més. Personalment penso que és positiu utilitzar recursos diversos a l’aula, ja que així els infants es familiaritzen amb ells i ho incorporen a la seva quotidianitat. Concretament les pissarres penso que ens mostren la informació de manera molt visual i són bones d’utilitzar, això els ajuda a estructurar millor la informació.

Les etiquetes que he triat per a aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge; la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pel que fa a la primera competència he identificat que he treballat tots els punts, ja que a l’hora de cercar els documentals he revisat altres blocs, he hagut de reflexionar al voltant del que estava veient, he cercat i mirat molts vídeos abans de triar aquests i he arribat a les meves pròpies conclusions, fruit dels anys que porto estudiant i informació cercada en apunts o llibres. La segona competència està relacionada amb la justificació que he fet al voltant de perquè he triat un vídeo en concret i perquè penso que ens pot ser útil. I finalment, mentre estava fent tot l’anterior, he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen una pràctica, és a dir, he relacionat la teoria amb el que estava veient. 

Presentació: "La vida en les parets".

Si pertanys al món educatiu, o per qualsevol motiu estàs interessat en aprofundir en el significat de la documentació escolar, t’agradarà el documental que hem preparat per a tu. “La vida en les parets” està realitzat per cinc futures mestres amb moltes ganes d’aprendre i conscients de la importància que té la documentació respecte als infants com a constructor del seu propi coneixement. Ja que mitjançant aquesta recorden les experiències que han viscut, fa visible els seus aprenentatges i dóna l’oportunitat de compartir amb la resta el que s’ha fet. Documentar no és una pràctica innovadora, ja que temps enrere ja es portava a terme per deixar constància de fets importants o significatius, podem recordar per exemple les pintures rupestres que representaven les seves vivències en les caceres.

Vos trobareu front un documental de caire dinàmic, ja que combina teoria, pràctica i experiències personals, a més de les nostres pròpies conclusions. El muntatge que hem seguit ens ha recordat la teoria ecològica de Bronfenbrenner, és a dir, “La vida en les parets” parteix d’una visió general de la ciutat d’Eivissa, focalitzant cada vegada més fins arribar a l’entorn més proper de l’infant. Tornant al tema principal, la documentació, dóna la possibilitat a les famílies per conèixer què fan els seus infants, així com conèixer-se entre ells, establint relacions, i que aquestes desenvolupin un sentiment de pertinença en la vida a la ciutat. També implica una reflexió per part del mestre, així com tenir present que cal continuïtat i coherència al donar visibilitat, ja que l’infant té una història des del primer moment que arriba al centre fins que se’n va, i no tant sols durant el curs escolar. L’espai parla, comunica, sempre dóna un missatge.

Ja per acabar vos aconsellem unes lectures d’interès per si voleu seguir aprofundint en el tema:

• GALARDINI A., LOZZELLI S., DAVOLI M. i TOGNETTI G.: Documentar: afinar els ulls per captar moments. Temes d’infància educar de 0-6 anys.
• BASSEDAS E., HUGUET T. i SOLÉ I.: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb la competència de l’autonomia en l’aprenentatge, més concretament, amb la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i amb la d’arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida, tant de la teoria com de la pràctica. Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, també hem contrastat si el que diuen els documents es correspon amb les pràctiques i rutines realitzades. Aquest procés és el que hem portat a terme al llarg de la nostra tasca.

Comentaris Bones Pràctiques.

Les direccions que poso a continuació, són les dels blogs on he realitzat els meus comentaris al voltant del tema de les Bones Pràctiques de 0-3: 

• http://reflexioiinovacioursula.blogspot.com.es/2013/04/seleccio-de-bones-practiques-0-3.html#comment-form 

• http://22023iratxecabrera.blogspot.com.es/2013/04/bona-practiques-0-3.html

• http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html?showComment=1367696447823#c309204499386503155 

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, ja que he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula, he identificat bones pràctiques i les he comparat, i he elaborat hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació. També, penso que he treballat competències relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge com; la reflexió i ponderació sobre elements que porten a una bona actuació professional i l’accés i revisió d’altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació. 

Guió documental.

“La vida en les parets”

• Introducció:
• Presentació del tema elegit.
• Fotografies de diferents parets; ciutat, barri, escoles i parets interiors.
• Diversos professionals ens explicaran que és i quina funció té per a ells les parets; arquitecte, escaparatista, pintor,...
• Aprofundiment:
• Visita al CEIP Es Pratet.
• Presentació del centre.
• Entrevistem a la directora:
• Possibles preguntes: Perquè documentar? Per a qui? Com fer-ho? Amb quina finalitat?
• Entrevista a una mestra:
• Quina feina hi ha darrera aquests plafons? És útil?
• Opinió dels infants:
• T’agrada veure els teus dibuixos exposats a la paret?
• Visió famílies:
• Quina és, segons la seva opinió, la finalitat dels plafons? Els agrada que es faci? Perquè?
• Ampliació:
• Tipus de plafons. Intencionalitat.
• Exemples de com documenten diferents centres d’Eivissa.
• Conclusions personals:
• Com ens agradaria que fos la nostra escola? I la nostra aula?

Les etiquetes que he triat per a aquesta entrada estan relacionades amb; l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge i la reflexió sobre el procés de millora. Cal identificar els marcs teòrics que justifiquin o qüestionin les pràctiques que es duen a terme a l’aula, és a dir, el tema escollit ha de tenir una justificació, en el sentit que ens aporti informació valuosa i nous coneixements. De la mateixa manera penso que, haurem de justificar i contextualitzar el projecte de millora a partir de l’anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, així com, a l’hora de cercar informació en relació amb el projecte de millora i aportar referències bibliogràfiques. 

Síntesi dels criteris espai-temps.

Primerament, cal tenir clara la importància que té l’organització del temps i l’espai a l’hora d’establir vincles afectius de qualitat. El clima de l’escola vindrà determinat, en gran mesura, per aquestos. Per això, com a futurs mestres que som, haurem de cercar la manera d’afavorir-los. Hi ha infinits recursos per a fer-ho; potenciar la comunicació en l’arribada i el comiat, fer partícips a les famílies en les activitats que ens ho permetin, l’escola de pares i mares, les diades, entre altres.  

En segon lloc, és necessària una intencionalitat a l’hora d’organitzar el temps i l’espai, no pot ser fruit de la casualitat. La bona gestió del temps afavorirà; l’establiment de rutines i activitats de qualitat fruit de la reflexió. En el cas de l’espai, serà necessari cuidar; l’organització del material, el tipus de material, el tracte que els hi donem a les parets, els espai inter-classe, entre altres.

Finalment, també cal recalcar la importància de les rutines. Les rutines són fets que es repeteixen en un temps determinat i d’una mateixa manera, i ajuden als infants a construir els seus esquemes mentals.  

Les competències que he treballat durant aquesta activitat, estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. La primera, per què he reflexionat al voltant dels criteris espai-temps i tot el que això suposa, i segon, per què he hagut de pensar en els criteris teòrics estudiats, que recolzen el tema que estem tractant.  

Possibilitats educatives d'un documental.

• Reflexió sobre les possibilitats educatives d’un documental: què t’aporta? Què pot aportar als demés? Sobre quines temàtiques seria interessant parlar?

Segons la meva opinió un documental té moltes possibilitats educatives, ja que el podem utilitzar per ampliar alguna temàtica que estiguem treballant a classe en un moment donat. Convé no abusar d’ells, pel fet que els infants d’avui dia ja passen molt de temps front el televisor, però usats de manera puntual i significativa poden resultar molt valuosos.  

Els documentals solen tractar sobre temes concrets, i tenen una intencionalitat educativa o formativa, per això podem utilitzar-los com a part d’un projecte d’investigació o per completar qualsevol altra tipus de tasca. Normalment les persones que hi apareixen són especialistes o entesos en el tema que els ocupa, per tant el llenguatge que empren sol ser especialitzat i a vegades una mica complex. Això ho hem de veure com una oportunitat d’ampliar vocabulari i millorar la nostra competència verbal i comunicativa, tant si és per adults o per a infants. En el cas que sigui per a infants, amb unes senzilles explicacions o amb una mica de tasca prèvia ho poden entendre perfectament. Com en qualsevol altra tasca que realitzem a classe, cal tenir clar que el tema elegit o el moment en que l’utilitzem ha de ser coherent. És a dir, ha d’anar emmarcat dins un context en el que tingui sentit, i no com a fruit de l’espontaneïtat, la improvisació o la falta de recursos en un moment donat. 
Les temàtiques del documental podem ser molt variades. Primerament cal saber, a quin tipus de públic van dirigits i quina intencionalitat tenen. En el cas que vaguin dirigits a infants d’infantil podrien ser sobre; animals, plantes, flors, la mar, els molins,... tot depenent, com ja he dit abans, del que estiguin treballant en aquell moment. 

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada estan relacionades amb l’autonomia en l’aprenentatge, la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. La primera és perquè he hagut de reflexionar al voltant del valor educatiu del documental, la segona perquè he pensat en la meva pròpia formació i experiència professional, i finalment, perquè he hagut de pensar en el marc teòric que justifiqui la utilització d’aquest recurs.  

Creences de la mestra en l'observació.

En aquesta entrada vaig a comentar les creences que, segons la meva opinió, tenen les mestres que apareixen al relat. L’observació sobre la qual vaig a fer l’anàlisi, està feta per una companya meva de classe, amb el que això implica. Dic això perquè, quan analitzem una descripció feta per una altra persona o per nosaltres mateixos, sempre hi ha apreciacions subjectives, és a dir, que d’una manera o l’altre, podem interpretar el que pensa la persona que ho està escrivint. Per tant intentaré ser el més objectiva i neutral possible, dient el que jo penso, sense deixar-me portar pel que puga pensar la meva companya.   

El fet que hi hagi dues mestres ens permet analitzar dos comportaments, creences, rols,... començaré per Cati. És la tutora del grup i es comporta com a tal, ja que porta el pes de l’activitat que es detalla. Penso que és una persona que s’implica en la seva feina i que sap el que fa, dic això pel fet que: és l’encarregada d’explicar el conte; l’ha triat al voltant d’una temàtica que als infants d’aquestes edats els encanta; té en compte el llenguatge no verbal i les entonacions; utilitza elements motivadors, com quan treu la bicicleta de filferro del sobre; no llegeix el compte, sinó que el narra, això fa que els infants estiguin molt més atents i pugui jugar amb la mirada; té en compte els sentiments i necessitats dels infants, ja que quan veu que estan cansats és capaç de parar i no voler exigir-los més; a més, és una persona flexible, ja que quan l’interrompen per fer-li una pregunta, contesta sense posar cap pega. 
Per altre banda, Antonia, desenvolupa un rol autoritari, ja que es limita a dir que poden fer o no als infants, a posar ordre, a pregar silenci,... Penso que té assumit aquest rol, perquè potser és el que ha conegut de petita i ara no és capaç de fer-ho d’una altra manera. Possiblement el fet que Cati sigui la tutora hi influeix, ja que Antonia es deu vora com a una persona de suport i assumeix que el seu paper ha de ser el que desenvolupa. Penso que si les dos fossin tutores, ajudaria a Antonia a implicar-se més en altres àrees i no tant en la que està centrada. A més, Cati, podria animar-la a fer alguna activitat i així canviarien una mica els rols. Haig de dir que, el paper de Cati el tinc clar, ja que al relat ens diu que és la tutora, però el d’Antonia no, ja que no ho diu explícitament. El rol que desenvolupa em fa pensar que és una Auxiliar Tècnic Educatiu, però no ho se segur, per tant necessitaria més informació.

Seguint amb l’anàlisi de les creences d’Antonia, he vist que no té feedback amb els infants, ja que quan li fan alguna pregunta es limita a pregar silenci. A més penso que no els dona prou confiança, ja que quan estan baixant les escales en direcció a classe, està tot el temps dient-los que vagin amb precaució. Segons la meva opinió, aquest comportament per part seva pot ser degut a; la influència de l’educació que va rebre quan era petita, la inseguretat que crea no tenir un rol ben definit, la falta de formació, el no tenir una posició igualitària vers Cati, el no haver establit una relació col·laborativa entre ambdues, etc.
Les etiquetes que he triat estan relacionades amb l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, ja que la situació que he hagut de comentar gira al voltant d’una actuació de dues mestres durant una activitat. 

Cas Centre Infantil.

•   Observació d’aula realitzada per una companya de classe, el dia 4 de març a l’aula de P3 “Les girafes”.

Avui és dilluns i com és habitual dins l’horari d’aula, a segona hora, els alumnes es dirigeixen de manera ordenada cap a la segona planta del CEIP Poeta Villangómez. Els infants van arribant i a mesura que ho fan, es col·loquen un al costat de l’altre, asseguts sobre una catifa. En aquesta planta es troba la biblioteca del centre. Cati, la tutora del grup, compta amb l’ajuda d’una altra companya, Antonia. Ambdues ajuden als infants perquè es sentin còmodes, i puguin escoltar i veure les il·lustracions del conte.  

La narració del conte és a càrrec de Cati, qui comença molt a poc a poc. La tutora presta molta atenció a les exclamacions i les interrogacions, realitzant canvis en el to de veu. També té molt en compte el llenguatge no verbal, expressant amb la cara i el cos allò que va relatant. Els infants la miren boca badats, es pot veure als seus rostres que estan embaladits. Mentrestant Antonia roman asseguda a un extrem de la fila, quan Jordi es gira cap a ella i li pregunta; Antonia, perquè l’ànec es puja a la bicicleta? Amb veu baixa Antonia li fa un gest amb el dit i li demana silenci; No podem parlar ara!, li replica Antonia amb enuig. La cara de Jordi rebel·la la seva frustració mentre mira fixament al seu company Marcos.  

A tot això Cati segueix amb la narració de la història, quan en un moment donat, fica la mà dreta sigil·losament dins un sobre i, sota l’expectació dels infants, treu una petita bicicleta de color vermell. Està feta de filferro. La cara de María expressa tanta sorpresa que, sense adonar-se, fa una pregunta en veu altra; Un ànec pot anar en una bicicleta tant petita?, al qual Cati respon ràpidament; I tant que si, l’ànec és molt llest i segur que sabrà com fer-ho!. María no pareix quedar gaire convençuda i s’encongeix d’espatlles. Els ànecs saben nadar i també pujar-se a una bicicleta!, li respon Marcos amb cara de sorpresa.

Els infants deixen de fer preguntes i continuen escoltant les aventures del protagonista i els seus amics, però a mesura que passa el temps es comencen a avorrir. Cada vegada estan menys receptius i alguns comencen a badallar. La tutora percep que l’atenció dels infants va minvant paulatinament, i per això decideix agilitzar la història. Passats un parell de minuts Cati conclou dient; I tot això és tan veritat com si mai no hagués passat! Vos ha agradat? Pregunta als infants, al qual responen amb un enèrgic; SIIII!!!

Els infants esperen asseguts les instruccions d’Antonia qui els hi dirà quan poden aixecar-se i disposar-se a fer la fila per anar de manera ordenada cap a la classe. Una vegada reben les seves indicacions, es van aixecant per col·locar-se un darrera l’altre a la fila i així poder baixar les escales d’accés a la classe. A mida que els infants van baixant, Antonia els hi va dient; Aneu alerta i mireu cap avall!, els hi repeteix una i altra vegada; Agafeu-vos a la barana que està al costat! Els alumnes escolten atentament les instruccions d’Antonia, i així, arribant a classe, acaba la segona hora de la classe de les girafes.  

DAFO. Estratègies plantejades.

Les principals debilitats amb les que compte el centre, segons la meva opinió, són internes, és a dir, de caire organitzatiu i de comunicació, així que en comentaré d’altres vers les quals si és possible fer alguna cosa. 

El centre va obrir les seves portes fa un any. Això li dona moltes fortaleses que desprès comentaré, però també alguna debilitat, com per exemple, que compta amb poc material. Les estratègies que utilitzaria per millorar la situació serien; utilitzar materials naturals (fusta, palla, fulles, pedres, arena, petxines,...), animar a les famílies a participar a l’hora de crear un racó, com pot ser el de les disfresses, fer servir material de deixalla, entre altres. Cal ser creatiu a l’hora de cercar alternatives, no ens hem de quedar boca badada front situacions que potser no són tan favorables com ens agradaria. 

Una altra fortalesa amb la que compte el centre és que, la part estable de la plantilla, està molt implicada en la seva tasca. Això, a efectes pràctics, és molt positiu ja que s’esforcen molt per realitzar una bona feina, el qual es reflecteix en tots els aspectes; infants contents, famílies participatives, bon ritme d’aula, coherència educativa,... A més, aquestes mateixes persones, són les més accessibles, participatives i disponibles del centre, ja que sempre estan dispostes a escoltar i intercanviar opinions. 

Les etiquetes que he posat estan estretament relacionades amb el contingut de l’entrada, ja que estan cenyides al punt tres de les competències de l’assignatura. Aquest gira al voltant de l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 

Les estratègies que utilitzaria per poder transformar les debilitats en fortaleses seria la de potenciar el treball en equip. Començaria per jo mateixa, mostrant una actitud oberta i disponible, intercanviant idees amb les companyes i demanant-les la seva opinió quan ho necessites. D’aquesta manera elles veurien que jo estic allí per aprendre, que m’interessa el que elles pensen i que m’agradaria enriquir la meva tasca amb la seva. Penso que això suposa un bon punt d’inici per establir relacions cooperatives entre els companys de feina. Una altre estratègia podria ser la de proposar projectes conjunts, d’aquesta manera milloraríem el sentiment de pertinença al grup, la implicació de totes les educadores, així com, la comunicació. Això ho podríem fer, per exemple, aprofitant l’entrada de la primavera, la festa de final de curs, o bé amb una proposta d’activitat.

Un altre debilitat que penso que seria important treballar, és la quantitat d’objectius diaris que proposa la direcció del centre. Segons la meva opinió això limita molt a l’hora de flexibilitzar el temps, deixant una mica de banda les necessitats i interessos dels infants. Penso que és positiu tenir propostes d’activitat diàries i programacions de centre, però sempre amb una actitud flexible i empàtica. Per això intentaria tenir sempre present els interessos i motivacions dels nens, així com els seus sentiments. Amb això vull dir que, per exemple, si tenia la intenció d’explicar un compte durant algun moment del mati però veig que els infants estan cansats i els costa prestar atenció, canviaria l’activitat per una altre més adient. Això està molt relacionat amb la rigidesa que ens donen els horaris, per aquest motiu, dins les meves possibilitats, miraria de tenir una actitud atenta, disponible i flexible.

Pel que respecte a les possibles amenaces l’única que penso que té és, que per la mateixa zona hi ha altres escoletes. L’estratègia que utilitzaria per pal·liar aquest fet, seria la de fer la meva tasca el millor possible. Si som capaços de veure això com una ocasió de demostrar que treballem bé, que ens impliquem, ens esforcem i que el nostre interès està enfocat al benestar dels infants, penso que no tenim res que témer. A vegades estem excessivament pendents del que fan els altres, descuidant sense adonar-nos, la nostra pròpia tasca.

El centre on vaig realitzar les pràctiques té moltes fortaleses, com per exemple, que és un centre nou. No tant sols de recent obertura, sinó també, les instal·lacions. La ubicació d’aquest és bona, ja que al trobar-se a les afores de la ciutat, permet aparcar fàcilment. El local és gran i lluminós, té un gran pati i ofereix diversos serveis com; escola matinera, menjador i horari de tarda. Tant el mobiliari com el disseny del centre es nota que està dissenyat i pensat per persones enteses en educació, ja que, per exemple el mobiliari, és exclusiu per escoletes. A més, cada aula compte amb bany propi i les aules dels més petits amb una habitació de descans.

Respecte a les oportunitats que ens ofereix el centre, el fet que estigui situat a pocs metres de la platja i a les afores de la ciutat, ens dona moltes possibilitats. Per exemple, anar d’excursió a la platja o a donar una volta pel camp. A més, durant l’hivern, no hi ha gaire transit, per tant s’evita soroll i contaminació, així com perills a l’hora de fer sortides. Per altra banda, a pocs metres del centre, trobem el “Complex Esportiu i Piscina d’Es Viver”, la qual ofereix la possibilitat de gaudir de classes de natació per als més petits. Aquest complex compte amb dues piscines, una per adults i l’altre per a infants, entre altres. Les estratègies que utilitzaria per aprofitar totes aquestes fortaleses i oportunitats serien la de fer servir tot el que l’entorn ens ofereix, és a dir, treure el màxim partit de les coses bones amb les que comptem.  

Descripció real d'una observació.

L’observació que vos explicaré a continuació és fruit d’una activitat feta a una aula de P3 a l’escola pública de la Venda d’Arabí. Aquesta activitat consistia en observar com interactuaven els infants front una proposta de materials naturals de la mar junt amb elements per fer transvasaments. En aquesta proposta hi participaven quatre infants, als quals havíem d’observar individualment cadascun dels membres del grup. Va tenir una duració de quatre sessions, en les quals anàvem incrementant progressivament el material. Aquesta activitat es va realitzar en una terrassa coberta que hi havia al costat de l’aula.

La informació que mostraré a continuació respon a la primera sessió i el tipus de tècnica que vaig utilitzar per enregistrar-la foren les notes de camp. Posteriorment vaig fer unes primeres interpretacions que també explicaré. Aquestes sessions tenien una duració d’uns 15-20 minuts, i al ser els mateixos infants participants podíem observar l’evolució del joc de cadascun d’ells.

- S’asseu al costat de la sorra i mira al seu costat.

- Imita a Pau, agafa pedres i les posa dins la sorra.

- Agafa petxines i mira que fan els companys.
- Posa les petxines dins la sorra.
- Agafa petxines més petites i fa alienacions sobre la sorra.
- Agafa closques de musclos i les posa sobre la sorra.
- Fa el mateix amb els plomers.
- Es manté al mig de l’àrea d’activitat, agafant material i posant-lo sobre la sorra.
- S’espolsa la sorra de les mans i riu orgullosa del que ha fet.
- Es canvia de lloc i es situa al costat dels plomers, els observa, els toca i els col·loca en vertical dins la sorra.
- Li demana a na Laia que miri la seva creació, i continua amb el que estava fent.
- Agafa un plomeret i posa cara de sorpresa, ja que aquest és més gros que els altres.
- En Marcos s’acosta a jugar. Maria agafa una cistella de material, la situa al seu costat i li proposa que jugui.  
- Continua posant plomers en vertical.
- S’espolsa la sorra de les mans.
- Prova d’agafar petxines de la safata que ha omplert Pau amb pedres i petxines, però finalment no gosa fer-ho.
- Somriu, s’espolsa les mans i segueix escampant plomers i esponges per tota la safata.
- Comprova que s’ha buidat la cistella, l’espolsa dins la safata, i s’aixeca per deixar-la amb les altres que estan buides.
- Repeteix l’acció, dient “se ha acabado”.
- Somriu i repeteix l’acció mentre mira el material.
- Pau posa pedres dins la safata on ella i na Laia han estat manipulant. Ella els hi retira dient: “no cap”, i els a torna a posar dins l’altre safata.
- Pau agafa algues i les posa cridant “ahh” dins la safata, tots l’imiten.
- La Maria fa com els altres, s’espolsa les mans i somriu.
- Posa algues dins la cistella petita i les tira dins la safata.
- Maria agafa una petxina i la posa sobre el munt de la safata, dient “una petxina”.

Uns minuts abans de finalitzar la sessió avisem als infants, d’aquesta manera ells són conscients que s’acabarà en breu i es van preparant. Haig de dir que, desprès de cada sessió, els companys del grup ens reuníem per comentar com havia anat, el que podíem millorar,...

Partint de la meva observació i les notes de camp recollides, penso que na Maria ha gaudit molt de l’activitat, ja que ha mostrat molt d’interès cap a tot el material exposat. Ha mostrat iniciativa a l’hora d’iniciar el joc, ha manipulat tots els materials i expressat satisfacció en molts moments amb el seu somriure. Des del primer moment ha començat a interactuar amb els materials, situant-se al centre de l’espai d’activitat i tocant el que hi havia. Ha fet alienacions amb les petxines, ha posat els plomers en vertical sobre la sorra i ha simulat fer un pastis.

L’he vista prou autònoma en tot moment, ja que no cercava l’aprovació dels companys ni la nostra a l’hora de manipular el material, però respectava molt les creacions dels companys.

Les etiquetes que he posat van en relació amb el que he treballat durant l’activitat, és a dir, les competències que he desenvolupat durant l’observació. 

Valoració de les pròpies competències.

Cercant per la xarxa definicions de competència n’he trobat una que m’ha agradat i que vull compartir amb vosaltres. Benavides (2002) ens diu que, les competències permeten a les persones actuar eficaçment. Afirma que la seva aparició i permanència estan recolzades en el coneixement, el desig i l’habilitat d’aconseguir els propis objectius. En aquest sentit, l’Organització Internacional del Treball (OIT), enfoca la definició de competències professionals, cap a la construcció social d’aprenentatges significatius i útils pel desenvolupament productiu en circumstàncies reals de treball, que s’obtenen mitjançant la instrucció i de l’aprenentatge per experiència en situacions concretes de treball.

Concloent dient, que les competències no són més que les experiències adquirides, o els comportaments que algunes persones dominen millor que altres, els quals les diferencien de cada individu per les seves actituds i els seus trets de personalitat. On el domini d’aquestes fan als individus eficaços en una situació determinada. De la mateixa manera, les competències s’han enfocat en la idea que l’experiència, és l’únic mitjà d’adquirir competències no reconegudes per títols. 

Pel que fa les competències de l’assignatura, penso que soc prou autònoma en l’aprenentatge, ja que necessito cercar, llegir, contrastar,... per formar-me una idea del que vull fer o dir. Una vegada tinc la idea clara del que vull expressar, reflexiono i arribo a les meves pròpies conclusions. Necessito fer aquest procés, ja que si no ho tinc clar, no ho puc expressar. A més, necessito fer-me els meus propis apunts, resums, esquemes, etc, ja que no m’agrada gaire prendre la feina dels altres com a referent, a no ser que comparteixi notablement els punts de vista, i encara i així, sempre extrec les meves pròpies conclusions. El meu punt feble en aquest sentit, és que em costa treballar sinó tinc pressió, per això m’agrada fer feina en grup ja que ens motivem els uns als altres. 

Pel que fa l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, penso que ens deixem portar, i parlo per jo mateixa, pel que diu la gent, la fama que té el centre o les persones que treballen en ell. Hauria de tenir una actitud més crítica a l’hora d’analitzar els centres que visito. Haig de dir al meu favor, que això no solem treballar-ho gaire, de fet quan anem a centres sol ser de visita o a realitzar alguna pràctica. 

En relació a la competència d’analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge haig de dir, que més o menys soc capaç de fer-me una idea del tipus de metodologia que utilitza un mestre veient com desenvolupa la seva tasca. Generalment, acostumo a distingir entre metodologia tradicional i més innovadores (constructivistes, per descobriment,...), i tinc la meva pròpia idea del que és un bon mestre. 

Una altra competència que he treballat notablement és la de la utilització de les noves tecnologies. Record que quan vaig començar els meus estudis, ni tant sols tenia ordenador portàtil, únicament un de taula que gaire bé no utilitzava. Ara no podria viure sense ell, a pesar que pareixi exagerat, és cert. Penso que és una eina fonamental, ja que permet la realització de feines en múltiples formats, afavoreix la comunicació, és molt útil a l’hora de cercar informació,... En definitiva, que estic plenament d’acord en la utilització d’aquestes en el dia a dia a l’aula, sempre com un element més i no l’únic.

En relació això, m’agradaria dir que estic d’acord que les competències professionals de cadascun s’adquireixen mitjançant la formació, la pràctica i el desig de millorar. Cal ser responsable a l’hora de desenvolupar qualsevol tipus de tasca, però especialment una com la nostra, ja que treballem amb personetes indefenses que s’estan desenvolupant. Haig de reconèixer, que a mesura que avancen els meus estudis i la meva formació a l’àmbit educatiu, cada vegada em sento més responsable de la futura feina que desenvoluparé. Soc conscient de la importància que té i m’agradaria fer-ho el millor possible.

En quant a la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, penso que soc prou conscient de les virtuts i defectes que tinc. Aquests cinc anys que porto estudiant educació m’han ajudat a conèixer-me millor i a ser conscient de les meves limitacions i habilitats. Com a persones úniques que som, penso que cadascun de nosaltres té una sèrie de trets característics fruit de l’educació, el moment històric i lloc de naixement, l’entorn,... que ens fa portar una sèrie de valors i creences, que tindran molt pes a l’hora de desenvolupar la nostra tasca. Això és el que podríem anomenar, la nostra motxilla personal. Per altre banda, sempre intent tenir objectius, motivacions que despertin en mi les ganes d’avançar, progressar i de viure.

Soc bastant exigent amb mi mateixa, m’agrada fer les coses bé i quedar-me satisfeta del que faig, mai faig feines amb la intenció de sortir del pas o llevar-me-la de damunt, prefereixo portar el meu propi ritme i fer-ho bé, o al menys que jo senti que ho he fet el millor que he sabut. Per aquest mateix motiu, m’agrada reflexionar sobre allò que faig i compartir-ho amb els meus companys de grup, amb els quals em sento molt a gust.

Pel que recordo de quan vaig fer les pràctiques, al principi tot és molt polit, però a mesura que passen les setmanes, si que és cert que vas sent més crític amb el que veus. A l’hora d’analitzar els documents del centre per fer el projecte, em vaig adonar que hi ha molta teoria que no s’aplica en situacions reals.

Les ganes de millorar i superar-me a mi mateixa sempre estan presents, de fet, per això estudio, perquè vull realitzar la meva tasca tan bé com pugui.

En quant a les competències professionals de les que ens parla Perrenoud, penso que per comentar-les en profunditat em cal l’experiència, però intentaré explicar una mica les que he treballat i desenvolupat durant els meus estudis.

La competència del treball en equip és una de les que més he desenvolupat durant aquests anys que porto estudiant educació. Record que al principi, no m’agradava tenir que fer feines en grup, pensava que fer-les de manera individual era més senzill i profitós. A dia d’avui penso completament el contrari, ja que el treball en grup és molt enriquidor, no tant sols a nivell conceptual i de coneixements, sinó a l’hora de desenvolupar habilitats socials com; la col·laboració, el treball cooperatiu, l’empatia, el respecte, l’escolta activa, entre molts altres. Per tant aquesta és una de les competències de la que estic més satisfeta i la qual aplicaré en la meva futura tasca.

I finalment m’agradaria parlar al voltant de la competència d’organitzar la pròpia formació continua. Penso que he elegit bé a l’hora d’organitzar els meus estudis, ja que quan vaig decidir estudiar de nou, em vaig plantejar les diferents possibilitats i vaig escollir la de començar pel cicle formatiu, i així si m’agradava, ja continuar. Des que vaig començar, no he parat de marcar-me noves fites, el que estudio m’agrada i voldria fer-ho el millor possible, per això, durant aquests anys, he fet diferents cursos, he obtingut el meu certificat de català, he ampliat la meva competència en llengua estrangera, entre altres. Dic això perquè penso que és molt important tenir objectius, ja que són els que ens motiven a l’hora de millorar i avançar en el nostre camí. Quan comenci a treballar, m’agradaria transmetre això als infants i reflectir-ho en la meva feina, ja que no hi ha millor manera de motivar-se, tant extrínseca com intrínsecament, que veure l’evolució que anem fent i tenir ganes de créixer.

Les etiquetes que he posat són les que jo penso que més interioritzades tinc, així com les que més he treballat durant els meus estudis. 

Presentació.

Hola a tots i totes! El meu nom és Paula Torres, tinc 32 anys i soc alumne de la seu d’Eivissa. Estic cursant tercer del Grau d’Educació Infantil i durant quatre mesos em dedicaré a escriure a aquest bloc, com a part d’una tasca de reflexió i innovació educativa, a l’assignatura que porta el mateix nom.

La meva aventura educativa va començar l’any 2007. Acabava de deixar una feina on portava cinc anys treballant i necessitava tornar a trobar alguna cosa que em motives i despertes en mi les ganes de millorar i avançar. Aquell any va ser un temps de canvis, tant a nivell personal com professional. Vaig estar mirant l’oferta formativa que hi havia a Eivissa, que com sabeu és prou limitada, i em vaig decidir pel cicle formatiu de Tècnic superior en Educació Infantil. Sempre m’havia agradat el món de l’educació, però fins aquell moment no m’havia plantejat en formar-me com a mestre. La franja d’Infantil m’encanta, sempre he pensat que aquesta edat és fonamental, ja que posa les bases, no tant sols com a futur aprenent, sinó com a persona. Per jo no hi ha millor edat que aquesta, ja que els infants estan motivats i apassionats amb la vida, això esdevé un motor i una font d’energia fonamental per poder treballar i avançar de la millor manera possible.

Una vegada vaig tenir decidit quin eren els estudis que volia cursar, vaig preparar-me la prova d’accés i en 2008 vaig accedir al cicle. Aquest cicle formatiu va suposar un abans i un desprès en la meva vida professional. No puc dir altre cosa més que em va agradar moltíssim; el contingut, la filosofia, la implicació del professorat que impartia el curs,... va ser com una nova porta que se m’obria davant meu. Em va agradar tant que vaig decidir continuar els meus estudis i fer el grau, i aquí estic, a tercer ja, com passa el temps!

Durant aquests anys que porto de formació he après moltíssim, però també tinc clar que em queda molt per aprendre. De fet aquesta és una de les coses que m’ha ensenyat el món de l’educació, i és que no hem de pensar mai que ja ho sabem tot, cal formar-se i reciclar-se constantment. En aquest temps, també he fet alguns cursos relacionats amb el món educatiu com; el de monitor de temps lliure i el de menjador. De fet, a dia d’avui treballo al menjador del Col·legi Públic Es Pratet.

Els meus estudis van de la mà amb la meva feina, això ho dic perquè vaig començar gaire bé al mateix temps ambdues coses. Des de l’estiu de 2007, i fins l’actualitat, treballo com a agent administratiu en una companyia de handling a l’Aeroport d’Eivissa. Aquesta feina, que va de maig a octubre, em permet realitzar els meus estudis i compaginar bé l’àrea professional i la laboral.

Pel que fa el meu moment actual, la veritat que ja tinc ganes de començar a treballar, de posar-me mans en l’obra i utilitzar tot el que he après durant aquests anys. De la mateixa manera, hi ha una part de mi que, així com van avançant els meus estudis, tinc un major sentit de la responsabilitat i cada vegada veig major el repte que tenim front nosaltres. Aquest any no faig pràctiques, ja que els he tinc reconegudes, però l’any proper si, i en tinc moltes ganes. L’experiència durant les pràctiques de 0-3 al mòdul foren molt gratificants i enriquidores, i és precisament amb aquestes que posem a prova els nostres recursos, a més de poder valorar des d’una posició més real com ens veiem a l’hora de treballar, així que estic desitjant repetir!