Valoració de les pròpies competències.

Cercant per la xarxa definicions de competència n’he trobat una que m’ha agradat i que vull compartir amb vosaltres. Benavides (2002) ens diu que, les competències permeten a les persones actuar eficaçment. Afirma que la seva aparició i permanència estan recolzades en el coneixement, el desig i l’habilitat d’aconseguir els propis objectius. En aquest sentit, l’Organització Internacional del Treball (OIT), enfoca la definició de competències professionals, cap a la construcció social d’aprenentatges significatius i útils pel desenvolupament productiu en circumstàncies reals de treball, que s’obtenen mitjançant la instrucció i de l’aprenentatge per experiència en situacions concretes de treball.

Concloent dient, que les competències no són més que les experiències adquirides, o els comportaments que algunes persones dominen millor que altres, els quals les diferencien de cada individu per les seves actituds i els seus trets de personalitat. On el domini d’aquestes fan als individus eficaços en una situació determinada. De la mateixa manera, les competències s’han enfocat en la idea que l’experiència, és l’únic mitjà d’adquirir competències no reconegudes per títols. 

Pel que fa les competències de l’assignatura, penso que soc prou autònoma en l’aprenentatge, ja que necessito cercar, llegir, contrastar,... per formar-me una idea del que vull fer o dir. Una vegada tinc la idea clara del que vull expressar, reflexiono i arribo a les meves pròpies conclusions. Necessito fer aquest procés, ja que si no ho tinc clar, no ho puc expressar. A més, necessito fer-me els meus propis apunts, resums, esquemes, etc, ja que no m’agrada gaire prendre la feina dels altres com a referent, a no ser que comparteixi notablement els punts de vista, i encara i així, sempre extrec les meves pròpies conclusions. El meu punt feble en aquest sentit, és que em costa treballar sinó tinc pressió, per això m’agrada fer feina en grup ja que ens motivem els uns als altres. 

Pel que fa l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, penso que ens deixem portar, i parlo per jo mateixa, pel que diu la gent, la fama que té el centre o les persones que treballen en ell. Hauria de tenir una actitud més crítica a l’hora d’analitzar els centres que visito. Haig de dir al meu favor, que això no solem treballar-ho gaire, de fet quan anem a centres sol ser de visita o a realitzar alguna pràctica. 

En relació a la competència d’analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge haig de dir, que més o menys soc capaç de fer-me una idea del tipus de metodologia que utilitza un mestre veient com desenvolupa la seva tasca. Generalment, acostumo a distingir entre metodologia tradicional i més innovadores (constructivistes, per descobriment,...), i tinc la meva pròpia idea del que és un bon mestre. 

Una altra competència que he treballat notablement és la de la utilització de les noves tecnologies. Record que quan vaig començar els meus estudis, ni tant sols tenia ordenador portàtil, únicament un de taula que gaire bé no utilitzava. Ara no podria viure sense ell, a pesar que pareixi exagerat, és cert. Penso que és una eina fonamental, ja que permet la realització de feines en múltiples formats, afavoreix la comunicació, és molt útil a l’hora de cercar informació,... En definitiva, que estic plenament d’acord en la utilització d’aquestes en el dia a dia a l’aula, sempre com un element més i no l’únic.

En relació això, m’agradaria dir que estic d’acord que les competències professionals de cadascun s’adquireixen mitjançant la formació, la pràctica i el desig de millorar. Cal ser responsable a l’hora de desenvolupar qualsevol tipus de tasca, però especialment una com la nostra, ja que treballem amb personetes indefenses que s’estan desenvolupant. Haig de reconèixer, que a mesura que avancen els meus estudis i la meva formació a l’àmbit educatiu, cada vegada em sento més responsable de la futura feina que desenvoluparé. Soc conscient de la importància que té i m’agradaria fer-ho el millor possible.

En quant a la reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, penso que soc prou conscient de les virtuts i defectes que tinc. Aquests cinc anys que porto estudiant educació m’han ajudat a conèixer-me millor i a ser conscient de les meves limitacions i habilitats. Com a persones úniques que som, penso que cadascun de nosaltres té una sèrie de trets característics fruit de l’educació, el moment històric i lloc de naixement, l’entorn,... que ens fa portar una sèrie de valors i creences, que tindran molt pes a l’hora de desenvolupar la nostra tasca. Això és el que podríem anomenar, la nostra motxilla personal. Per altre banda, sempre intent tenir objectius, motivacions que despertin en mi les ganes d’avançar, progressar i de viure.

Soc bastant exigent amb mi mateixa, m’agrada fer les coses bé i quedar-me satisfeta del que faig, mai faig feines amb la intenció de sortir del pas o llevar-me-la de damunt, prefereixo portar el meu propi ritme i fer-ho bé, o al menys que jo senti que ho he fet el millor que he sabut. Per aquest mateix motiu, m’agrada reflexionar sobre allò que faig i compartir-ho amb els meus companys de grup, amb els quals em sento molt a gust.

Pel que recordo de quan vaig fer les pràctiques, al principi tot és molt polit, però a mesura que passen les setmanes, si que és cert que vas sent més crític amb el que veus. A l’hora d’analitzar els documents del centre per fer el projecte, em vaig adonar que hi ha molta teoria que no s’aplica en situacions reals.

Les ganes de millorar i superar-me a mi mateixa sempre estan presents, de fet, per això estudio, perquè vull realitzar la meva tasca tan bé com pugui.

En quant a les competències professionals de les que ens parla Perrenoud, penso que per comentar-les en profunditat em cal l’experiència, però intentaré explicar una mica les que he treballat i desenvolupat durant els meus estudis.

La competència del treball en equip és una de les que més he desenvolupat durant aquests anys que porto estudiant educació. Record que al principi, no m’agradava tenir que fer feines en grup, pensava que fer-les de manera individual era més senzill i profitós. A dia d’avui penso completament el contrari, ja que el treball en grup és molt enriquidor, no tant sols a nivell conceptual i de coneixements, sinó a l’hora de desenvolupar habilitats socials com; la col·laboració, el treball cooperatiu, l’empatia, el respecte, l’escolta activa, entre molts altres. Per tant aquesta és una de les competències de la que estic més satisfeta i la qual aplicaré en la meva futura tasca.

I finalment m’agradaria parlar al voltant de la competència d’organitzar la pròpia formació continua. Penso que he elegit bé a l’hora d’organitzar els meus estudis, ja que quan vaig decidir estudiar de nou, em vaig plantejar les diferents possibilitats i vaig escollir la de començar pel cicle formatiu, i així si m’agradava, ja continuar. Des que vaig començar, no he parat de marcar-me noves fites, el que estudio m’agrada i voldria fer-ho el millor possible, per això, durant aquests anys, he fet diferents cursos, he obtingut el meu certificat de català, he ampliat la meva competència en llengua estrangera, entre altres. Dic això perquè penso que és molt important tenir objectius, ja que són els que ens motiven a l’hora de millorar i avançar en el nostre camí. Quan comenci a treballar, m’agradaria transmetre això als infants i reflectir-ho en la meva feina, ja que no hi ha millor manera de motivar-se, tant extrínseca com intrínsecament, que veure l’evolució que anem fent i tenir ganes de créixer.

Les etiquetes que he posat són les que jo penso que més interioritzades tinc, així com les que més he treballat durant els meus estudis.