DAFO. Estratègies plantejades.

Les principals debilitats amb les que compte el centre, segons la meva opinió, són internes, és a dir, de caire organitzatiu i de comunicació, així que en comentaré d’altres vers les quals si és possible fer alguna cosa. 

El centre va obrir les seves portes fa un any. Això li dona moltes fortaleses que desprès comentaré, però també alguna debilitat, com per exemple, que compta amb poc material. Les estratègies que utilitzaria per millorar la situació serien; utilitzar materials naturals (fusta, palla, fulles, pedres, arena, petxines,...), animar a les famílies a participar a l’hora de crear un racó, com pot ser el de les disfresses, fer servir material de deixalla, entre altres. Cal ser creatiu a l’hora de cercar alternatives, no ens hem de quedar boca badada front situacions que potser no són tan favorables com ens agradaria. 

Una altra fortalesa amb la que compte el centre és que, la part estable de la plantilla, està molt implicada en la seva tasca. Això, a efectes pràctics, és molt positiu ja que s’esforcen molt per realitzar una bona feina, el qual es reflecteix en tots els aspectes; infants contents, famílies participatives, bon ritme d’aula, coherència educativa,... A més, aquestes mateixes persones, són les més accessibles, participatives i disponibles del centre, ja que sempre estan dispostes a escoltar i intercanviar opinions. 

Les etiquetes que he posat estan estretament relacionades amb el contingut de l’entrada, ja que estan cenyides al punt tres de les competències de l’assignatura. Aquest gira al voltant de l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 

Les estratègies que utilitzaria per poder transformar les debilitats en fortaleses seria la de potenciar el treball en equip. Començaria per jo mateixa, mostrant una actitud oberta i disponible, intercanviant idees amb les companyes i demanant-les la seva opinió quan ho necessites. D’aquesta manera elles veurien que jo estic allí per aprendre, que m’interessa el que elles pensen i que m’agradaria enriquir la meva tasca amb la seva. Penso que això suposa un bon punt d’inici per establir relacions cooperatives entre els companys de feina. Una altre estratègia podria ser la de proposar projectes conjunts, d’aquesta manera milloraríem el sentiment de pertinença al grup, la implicació de totes les educadores, així com, la comunicació. Això ho podríem fer, per exemple, aprofitant l’entrada de la primavera, la festa de final de curs, o bé amb una proposta d’activitat.

Un altre debilitat que penso que seria important treballar, és la quantitat d’objectius diaris que proposa la direcció del centre. Segons la meva opinió això limita molt a l’hora de flexibilitzar el temps, deixant una mica de banda les necessitats i interessos dels infants. Penso que és positiu tenir propostes d’activitat diàries i programacions de centre, però sempre amb una actitud flexible i empàtica. Per això intentaria tenir sempre present els interessos i motivacions dels nens, així com els seus sentiments. Amb això vull dir que, per exemple, si tenia la intenció d’explicar un compte durant algun moment del mati però veig que els infants estan cansats i els costa prestar atenció, canviaria l’activitat per una altre més adient. Això està molt relacionat amb la rigidesa que ens donen els horaris, per aquest motiu, dins les meves possibilitats, miraria de tenir una actitud atenta, disponible i flexible.

Pel que respecte a les possibles amenaces l’única que penso que té és, que per la mateixa zona hi ha altres escoletes. L’estratègia que utilitzaria per pal·liar aquest fet, seria la de fer la meva tasca el millor possible. Si som capaços de veure això com una ocasió de demostrar que treballem bé, que ens impliquem, ens esforcem i que el nostre interès està enfocat al benestar dels infants, penso que no tenim res que témer. A vegades estem excessivament pendents del que fan els altres, descuidant sense adonar-nos, la nostra pròpia tasca.

El centre on vaig realitzar les pràctiques té moltes fortaleses, com per exemple, que és un centre nou. No tant sols de recent obertura, sinó també, les instal·lacions. La ubicació d’aquest és bona, ja que al trobar-se a les afores de la ciutat, permet aparcar fàcilment. El local és gran i lluminós, té un gran pati i ofereix diversos serveis com; escola matinera, menjador i horari de tarda. Tant el mobiliari com el disseny del centre es nota que està dissenyat i pensat per persones enteses en educació, ja que, per exemple el mobiliari, és exclusiu per escoletes. A més, cada aula compte amb bany propi i les aules dels més petits amb una habitació de descans.

Respecte a les oportunitats que ens ofereix el centre, el fet que estigui situat a pocs metres de la platja i a les afores de la ciutat, ens dona moltes possibilitats. Per exemple, anar d’excursió a la platja o a donar una volta pel camp. A més, durant l’hivern, no hi ha gaire transit, per tant s’evita soroll i contaminació, així com perills a l’hora de fer sortides. Per altra banda, a pocs metres del centre, trobem el “Complex Esportiu i Piscina d’Es Viver”, la qual ofereix la possibilitat de gaudir de classes de natació per als més petits. Aquest complex compte amb dues piscines, una per adults i l’altre per a infants, entre altres. Les estratègies que utilitzaria per aprofitar totes aquestes fortaleses i oportunitats serien la de fer servir tot el que l’entorn ens ofereix, és a dir, treure el màxim partit de les coses bones amb les que comptem.