Cas Centre Infantil.

•   Observació d’aula realitzada per una companya de classe, el dia 4 de març a l’aula de P3 “Les girafes”.

Avui és dilluns i com és habitual dins l’horari d’aula, a segona hora, els alumnes es dirigeixen de manera ordenada cap a la segona planta del CEIP Poeta Villangómez. Els infants van arribant i a mesura que ho fan, es col·loquen un al costat de l’altre, asseguts sobre una catifa. En aquesta planta es troba la biblioteca del centre. Cati, la tutora del grup, compta amb l’ajuda d’una altra companya, Antonia. Ambdues ajuden als infants perquè es sentin còmodes, i puguin escoltar i veure les il·lustracions del conte.  

La narració del conte és a càrrec de Cati, qui comença molt a poc a poc. La tutora presta molta atenció a les exclamacions i les interrogacions, realitzant canvis en el to de veu. També té molt en compte el llenguatge no verbal, expressant amb la cara i el cos allò que va relatant. Els infants la miren boca badats, es pot veure als seus rostres que estan embaladits. Mentrestant Antonia roman asseguda a un extrem de la fila, quan Jordi es gira cap a ella i li pregunta; Antonia, perquè l’ànec es puja a la bicicleta? Amb veu baixa Antonia li fa un gest amb el dit i li demana silenci; No podem parlar ara!, li replica Antonia amb enuig. La cara de Jordi rebel·la la seva frustració mentre mira fixament al seu company Marcos.  

A tot això Cati segueix amb la narració de la història, quan en un moment donat, fica la mà dreta sigil·losament dins un sobre i, sota l’expectació dels infants, treu una petita bicicleta de color vermell. Està feta de filferro. La cara de María expressa tanta sorpresa que, sense adonar-se, fa una pregunta en veu altra; Un ànec pot anar en una bicicleta tant petita?, al qual Cati respon ràpidament; I tant que si, l’ànec és molt llest i segur que sabrà com fer-ho!. María no pareix quedar gaire convençuda i s’encongeix d’espatlles. Els ànecs saben nadar i també pujar-se a una bicicleta!, li respon Marcos amb cara de sorpresa.

Els infants deixen de fer preguntes i continuen escoltant les aventures del protagonista i els seus amics, però a mesura que passa el temps es comencen a avorrir. Cada vegada estan menys receptius i alguns comencen a badallar. La tutora percep que l’atenció dels infants va minvant paulatinament, i per això decideix agilitzar la història. Passats un parell de minuts Cati conclou dient; I tot això és tan veritat com si mai no hagués passat! Vos ha agradat? Pregunta als infants, al qual responen amb un enèrgic; SIIII!!!

Els infants esperen asseguts les instruccions d’Antonia qui els hi dirà quan poden aixecar-se i disposar-se a fer la fila per anar de manera ordenada cap a la classe. Una vegada reben les seves indicacions, es van aixecant per col·locar-se un darrera l’altre a la fila i així poder baixar les escales d’accés a la classe. A mida que els infants van baixant, Antonia els hi va dient; Aneu alerta i mireu cap avall!, els hi repeteix una i altra vegada; Agafeu-vos a la barana que està al costat! Els alumnes escolten atentament les instruccions d’Antonia, i així, arribant a classe, acaba la segona hora de la classe de les girafes.